S'està construint l'article...
instrumentació f. (instrumentacions)
Imprimir DIEC2CTILCBDLEXDCVBSinònimsCiTTermcat

1. Vegeu instrumentar v.
•2. [Nincompt (de N1)] (N1[finalitat]) Branca de l'enginyeria que estudia la construcció i l'ús d'instruments1a. Igualment, a la llicenciatura de Químiques de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona hom pot cursar les següents assignatures orientades: Instrumentació Bioquímica, Biologia Molecular [...]. [Parés (1986): 66, p. 95]iLa tendència més notable en el camp de la instrumentació, per bé que també present en altres línies, és la del tractament digital dels senyals. [Llibre (1984): 67, p. 85]i
•3. [Nincompt (de N1)] (N1[medicina]) Instrumental1a [mèdic]1. La introducció cada vegada més intensiva de l'electrònica en el camp de la instrumentació mèdica ha permès l'evolució dels aparells ja existents [...]. [Llibre (1984): 67, p. 85]iDom. Robert des Gabets, monjo benedictí, a l'any 1651 tractà de la comunicació de sangs i descrigué amb tot detall el procediment i la instrumentació. [Genover (1933): 61, p. 13]i
Var.: •estrumentació e.



ENTRADES RELACIONADES:

•estrumentació f.




Remissions