S'està construint l'article...
afalagar
v.
Imprimir
DIEC2
CTILC
BDLEX
DCVB
Sinònims
CiT
Termcat
F
52
48
NP
57
18
25
M
90
10
0
T
50
26
8
2
3
7
3
0
P
2
3
71
1
1
22
1a
.
[N
1
V
(N
2
)]
(N
1
[humà ]; N
2
[humà ])
[Algú
]
1
complaure
[algú altre
]
2
amb actituds o paraules amables.
[...] l'admetia tota cofoia i reia exageradament les seves plagassitats, més per
afalagar
-lo que per ganes de riure.
[Juan Arbó (1932):
N
, p. 167
]
i
.
Els teus versets m'agraden perquè saps
afalagar
sense exageracions.
[Benet i Jornet
2
(1970):
T
, p. 123
]
i
.
adj.
És clar: agrada a totes les dones de sentir-se
afalagades
.
[Llor (1931):
N
, p. 178
]
i
.
1b
.
[N
1
V
N
2
]
(N
1
[fet, expressió]; N
2
[humà ])
[Un fet, una expressió
]
1
causar
satisfacció
en l'à nim de [algú
]
2
.
Mai cap elogi, dels molts que he sentit, m'ha
afalagat
com aquella primera lletra de vostè, que descobria en mi un artista...
[Plana (1923):
N
, p. 118
]
i
.
adj.
En el fons se sentia
afalagada
que aquella perduda s'ocupàs d'ella.
[Villalonga (1965):
N
, p. 174
]
i
.
1c
.
[N
1
V
(N
2
)]
(N
1
[cosa]; N
2
[sentits])
[Una cosa
]
1
afectar
d'una manera agradable [els sentits
]
2
.
De tot arreu sembla eixir una bravada sanitosa que convida al repós, un conjunt de remors i flaires que
afalaguen
dolçament els sentits.
[Massó i Torrents (1921):
N
, p. 92
]
i
.
[...] perquè tot és pur, | i tot
afalaga
, | perquè el cel és blau | i la mar és blava.
[Sagarra (1923):
P
, p. 59
]
i
.
adj.
Puix eixa veu, eixa dolcÃsima veu que com celestin concert en vostres ohits
afalagats
resona, l' eco purisim es de nostra materna parla [...].
[Navarro (1878):
81
, p. 9
]
i
.
2
.
[N
1
V
N
2
]
(N
2
[passió, sentiment])
Augmentar
la
intensitat
de [una passió, un sentiment
]
2
.
~ la vanitat
.
[...] pretengueren crear una poesia popular i sentimental [...] en la qual se'ns parlava, de faisó tota abstracta, d'ideals imprecisos, de la Glòria, de la Vida, de la Llibertat i d'altres tòpics, amb els quals volien
afalagar
les passions inconscients del poble.
[Maseras (1919):
A
, p. 24
]
i
.
adj.
Com més anava més ho veia aixÃ, i se'n sentia l'amor propi tot
afalagat
.
[Serrahima (1937):
N
, p. 42
]
i
.
•
3
.
[N
1
V
N
2
]
(N
1
[humà ])
Acariciar
1a
.
Aixà va fê, i somrigué Menelau del valent crit de guerra, i l'
afalagÃ
amb la mà , i aixà digué, nomenant-lo: —"Ets de bona sang, fill meu, que talment enraones.
[Riba
1
(1919)
[T]
:
P
, p. 95
]
i
.
•
4
.
[N
1
V
N
2
]
(N
1
[humà ]; N
2
[virtut, qualitat])
Alabar
1b
.
[...] Maria Antònia passà per aquest món de penes i misèries com una esvelta nimfa inconscient, una mica marejada pel soroll social que
afalagÃ
la seva innocència.
[Sagarra (1954):
N
, p. 112
]
i
.
Var.:
•
falagar
e
;
afalego
1pi.
Derivació
afalac
m.
(procés
6
)
Perdoni'm, doctor, i no vegi en les meves paraules cap mena d'
afalac
.
[Sagarra (1955):
T
, p. 35
]
i
(acc.
1a
).
[...] hem tingut la sort de venir a raure a la vostra casa i de sentir l'
afalac
d'una hospitalitat immerescuda...
[Soldevila (1926):
N
, p. 65
]
i
(acc.
1b
).
Però com que és una pèrdua de temps fragmentada i significa un
afalac
a la vanitat, ningú no la té en compte.
[Pagès (1974):
30
, p. 98
]
i
(acc.
2
).
Queda't —I acostà la cara a l'
afalac
d'aquelles mans de treballador.
[Llor (1952):
N
, p. 162
]
i
(acc.
3
).
afalagador
adj.
(procés
2
)
Era un home simpà tic, obert, afable,
afalagador
, bell, de gran estampa, amb una conversació enlluernadora i un sentit infal·lible de l'amistat.
[Pla (1951):
N
, p. 285
]
i
(acc.
1a
).
És ben
afalagador
, per a vostès, aquest escrit.
[Capellà (1975):
32
, p. 120
]
i
(acc.
1b
).
Mai no se n'era adonat d'aquella dolcesa del seu nom, d'aquella música
afalagadora
que ara venia per primera vegada dels llavis d'ella i que era una cosa seva.
[Juan Arbó (1932):
N
, p. 127
]
i
(acc.
1c
).
[...] recollia com tu els trets de la fesomia esborradissa d'aquest home que abans d'interrogar-te t'ha resseguit l'esquena amb mÃ
afalagadora
com a un gos.
[Benguerel (1974):
N
, p. 208
]
i
(acc.
3
).
afalagadorament
adv.
(procés
2
+
7
)
L'home se'l mira amb simpatia, ara, i fins i tot el guà rdia, que està repenjat a la porta, somriu
afalagadorament
.
[Pedrolo (1967):
N
, p. 46
]
i
(acc.
1b
).
•
afalagadura
f.
(procés
6
)
És la vostra polÃtica tan dura | que les sirventes no sabeu regir. | Passeu del reny a l'
afalagadura
.
[Bofill i Mates (1929):
P
, p. 193
]
i
(acc.
1a
).
afalagament
m.
(procés
6
)
La demagògia pressuposa l'
afalagament
de les masses mitjançant promeses irrealitzables.
[Nin (1930):
32
, p. 149
]
i
(acc.
1a
).
[...] acceptà una mica a contracor, però amb un lleu somriure irònic d'
afalagament
de la seva vanitat femenina.
[Esclasans (1946):
N
, p. 188
]
i
(acc.
2
).
Els compara ab els penyals inamovibles de la costa brava mallorquina, durs a tota conmoció atmosférica, insensibles als
afalagaments
de la mar.
[
La Veu
(1904):
40
, niv. 1, p. 5
]
i
(acc.
3
).
•
afalagant
adj.
(procés
2
)
Sou bona com lo pa, sou compassiva, | sou tendra,
afalaganta
, | com Deu mateix sou santa, | y l' ánima que á Vos plorant arriva, | quan entra al cel plena de goig ne canta.
[Briz
1
(1866):
P
, p. 148
]
i
(acc.
1a
).
Més i més aleshores s'adelita | de la blandÃcia
afalagant
del mestre | i el so del coll li plau quan l'hi colpeja.
[Riber (1917)
[T]
:
P
, p. 70
]
i
(acc.
1b
).
•
afalagós
adj.
(procés
2
)
Que no hi ha als seus llavis sinceritat, | i dintre seu tot és malÃcia, | la seva gorja és un sepulcre obert, | sota la llengua
afalagosa
.
[Sais (1985)
[T]
:
P
, p. 14
]
i
(acc.
1a
).
Compl.:
Contentar, aconhortar [
DCVB
].
ENTRADES RELACIONADES:
afalac
m.
afalagador
adj.
afalagadorament
adv.
•
afalagadura
f.
afalagament
m.
•
afalagant
adj.
•
afalagat
adj.
•
afalagós
adj.
•
falagar
v.
Remissions