•afalagadura f. (afalagadures)

1. Vegeu afalagar v.

2. [Ncompt] Afalac^2a. [...] l'encoratjaven cridant-lo amb gests manyacs: | ell resistia a les afalagadures, | i el dolor li posava un papalló negre | al front amat tot ardent d'orfebreries. [Villangómez (1977): P, p. 78]ⁱ. 

3. [Ncompt] Afalac^2b. La vostra pietat domtâ el marit procura, | però, sense voler, sent l'afalagadura | de recolzar-se en un marit de món. [Bofill i Mates (1929): P, p. 194]ⁱ. 

Var.: •falagadura ^e.