afalagar v.

1a. [N₁ V (N₂)] (N₁[humà]; N₂[humà]) [Algú]₁ complaure [algú altre]₂ amb actituds o paraules amables. [...] l'admetia tota cofoia i reia exageradament les seves plagassitats, més per afalagar-lo que per ganes de riure. [Juan Arbó (1932): N, p. 167]ⁱ. Els teus versets m'agraden perquè saps afalagar sense exageracions. [Benet i Jornet² (1970): T, p. 123]ⁱ. 

1b. [N₁ V N₂] (N₁[fet, expressió]; N₂[humà]) [Un fet, una expressió]₁ causar satisfacció en l'ànim de [algú]₂. Mai cap elogi, dels molts que he sentit, m'ha afalagat com aquella primera lletra de vostè, que descobria en mi un artista... [Plana (1923): N, p. 118]ⁱ. 

1c. [N₁ V (N₂)] (N₁[cosa]; N₂[sentits]) [Una cosa]₁ afectar d'una manera agradable [els sentits]₂. De tot arreu sembla eixir una bravada sanitosa que convida al repós, un conjunt de remors i flaires que afalaguen dolçament els sentits. [Massó i Torrents (1921): N, p. 92]ⁱ. [...] perquè tot és pur, | i tot afalaga, | perquè el cel és blau | i la mar és blava. [Sagarra (1923): P, p. 59]ⁱ. 

2. [N₁ V N₂] (N₂[passió, sentiment]) Augmentar la intensitat de [una passió, un sentiment]₂.  ~ la vanitat. [...] pretengueren crear una poesia popular i sentimental [...] en la qual se'ns parlava, de faisó tota abstracta, d'ideals imprecisos, de la Glòria, de la Vida, de la Llibertat i d'altres tòpics, amb els quals volien afalagar les passions inconscients del poble. [Maseras (1919): A, p. 24]ⁱ. 

•3. [N₁ V N₂] (N₁[humà]) Acariciar^1a. Així va fê, i somrigué Menelau del valent crit de guerra, i l'afalagà amb la mà, i així digué, nomenant-lo: —"Ets de bona sang, fill meu, que talment enraones. [Riba¹ (1919) [T]: P, p. 95]ⁱ. 

•4. [N₁ V N₂] (N₁[humà]; N₂[virtut, qualitat]) Alabar^1b. [...] Maria Antònia passà per aquest món de penes i misèries com una esvelta nimfa inconscient, una mica marejada pel soroll social que afalagà la seva innocència. [Sagarra (1954): N, p. 112]ⁱ. 

Var.: •falagar ^e; afalego 1pi.

afalac m. (procés 6) Perdoni'm, doctor, i no vegi en les meves paraules cap mena d'afalac. [Sagarra (1955): T, p. 35]ⁱ (acc. 1a). [...] hem tingut la sort de venir a raure a la vostra casa i de sentir l'afalac d'una hospitalitat immerescuda... [Soldevila (1926): N, p. 65]ⁱ (acc. 1b). Però com que és una pèrdua de temps fragmentada i significa un afalac a la vanitat, ningú no la té en compte. [Pagès (1974): 30, p. 98]ⁱ (acc. 2). Queda't —I acostà la cara a l'afalac d'aquelles mans de treballador. [Llor (1952): N, p. 162]ⁱ (acc. 3). 

afalagador adj. (procés 2) Era un home simpàtic, obert, afable, afalagador, bell, de gran estampa, amb una conversació enlluernadora i un sentit infal·lible de l'amistat. [Pla (1951): N, p. 285]ⁱ (acc. 1a). Ã‰s ben afalagador, per a vostès, aquest escrit. [Capellà (1975): 32, p. 120]ⁱ (acc. 1b). Mai no se n'era adonat d'aquella dolcesa del seu nom, d'aquella música afalagadora que ara venia per primera vegada dels llavis d'ella i que era una cosa seva. [Juan Arbó (1932): N, p. 127]ⁱ (acc. 1c). [...] recollia com tu els trets de la fesomia esborradissa d'aquest home que abans d'interrogar-te t'ha resseguit l'esquena amb mà afalagadora com a un gos. [Benguerel (1974): N, p. 208]ⁱ (acc. 3). 

afalagadorament adv. (procés 2 + 7) L'home se'l mira amb simpatia, ara, i fins i tot el guàrdia, que està repenjat a la porta, somriu afalagadorament. [Pedrolo (1967): N, p. 46]ⁱ (acc. 1b). 

•afalagadura f. (procés 6) És la vostra política tan dura | que les sirventes no sabeu regir. | Passeu del reny a l'afalagadura. [Bofill i Mates (1929): P, p. 193]ⁱ (acc. 1a). 

afalagament m. (procés 6) La demagògia pressuposa l'afalagament de les masses mitjançant promeses irrealitzables. [Nin (1930): 32, p. 149]ⁱ (acc. 1a). [...] acceptà una mica a contracor, però amb un lleu somriure irònic d'afalagament de la seva vanitat femenina. [Esclasans (1946): N, p. 188]ⁱ (acc. 2). Els compara ab els penyals inamovibles de la costa brava mallorquina, durs a tota conmoció atmosférica, insensibles als afalagaments de la mar. [La Veu (1904): 40, niv. 1, p. 5]ⁱ (acc. 3). 

•afalagant adj. (procés 2) Sou bona com lo pa, sou compassiva, | sou tendra, afalaganta, | com Deu mateix sou santa, | y l' ánima que á Vos plorant arriva, | quan entra al cel plena de goig ne canta. [Briz¹ (1866): P, p. 148]ⁱ (acc. 1a). Més i més aleshores s'adelita | de la blandícia afalagant del mestre | i el so del coll li plau quan l'hi colpeja. [Riber (1917) [T]: P, p. 70]ⁱ (acc. 1b). 

•afalagós adj. (procés 2) Que no hi ha als seus llavis sinceritat, | i dintre seu tot és malícia, | la seva gorja és un sepulcre obert, | sota la llengua afalagosa. [Sais (1985) [T]: P, p. 14]ⁱ (acc. 1a). 

Compl.: Contentar, aconhortar [DCVB].