solc m. (solcs)

1a. [Ncompt] Sot longitudinal fet a la terra per conrear-la.  obrir un ~. Jaume arribà a l'horta i es posà a treballar; cavava el tros on havia sembrat les faves i endegava els solcs amb una gran atenció [...]. [Juan Arbó (1965): N, p. 96]ⁱ. 

1b. [Ncompt] Senyal longitudinal, ample i profund, deixat per una cosa en una altra en arrossegar-s'hi tot penetrant-hi. Aquestes pastes de vidre acolorides són incrustades en solcs prèviament practicats a la peça o bé encerclades per baranes de fils de metall [...]. [Vilasís (1982): 66, p. 12]ⁱ. 

1c. [Ncompt] Sec longitudinal a la pell. [...] la clenxa li anava de gairell i entre cella i cella se li formava un solc de mal presagi. [Bertrana (1948): N, p. 26]ⁱ. 

1d. [Ncompt] Fissura^2a. En una línia paral·lela a la vora palpebral superior [...] hi ha una lleugera depressió que anomenem solc subtarsal, que és un lloc on hi ha allotjats, moltes vegades, els petits cossos estranys. [Casanovas (1981): 61, p. 65]ⁱ. 

•1e. [Ncompt de N₁] (N₁[teula]) Espai còncau entre dues fileres [de teules]₁ en una teulada. Un branquill que traspassa el solc de les teules és talment un petit pont rústic. [Manent (1948): N, p. 27]ⁱ. 

2a. [Nincompt] Manera de comportar-se o d'actuar considerada adequada i correcta.  fer tornar a ~. [...] si veém un chermá | caigút en falta machór, | l'amonestém asoletes, | y el corrixcám en amór, | pera que se reconega, | y s'esmene y torne al solc. [Un pillo (1846): T, p. 64]ⁱ. 

•2b. [Nincompt] Estat d'ànim caracteritzat per la serenor i l'autocontrol. Li vaig fer un taló i la vaig arruixar. Veure-la davant meu, amb aquell posat de víctima, em treia de solc. [Oliver (1985): N, p. 44]ⁱ. 

3a. [Ncompt (de N₁)] (N₁[embarcació, objecte]) Senyal deixat a la superfície de l'aigua pel pas [d'una embarcació, d'un objecte en moviment]₁. A la deriva en un Ebre furiós que havia oblidat els solcs de les quilles i la cadència de les vogades, van sotsobrar per colls i pedrets. [Moncada (1988): N, p. 354]ⁱ. O que l'oratge escampi | la cendra per les barques | i els solcs dibuixadíssims | i la llum de Sinera. [Espriu (1946): P, p. 13]ⁱ. 

•3b. [Nincompt] Empremta¹.  deixar ~, fer ~. Aquest renaixement, però, si només fos en l'esfera de les teories seria poca cosa; allí on ha marcat el solc més demostratiu és en les regles que se'n deriven. [Camps (1953): 34, p. 202]ⁱ. 

3c. [Ncompt] Traça lluminosa deixada a l'aire per un cos lluminós en moviment o un llamp. [...] un castell de focs artificials [...] ara s'enfila pels aires deixant solcs d'incendi, ara es volca en cascata d'estrelles ignies, multicolors [...]. [Casellas (1916): A, niv. 2, p. 39]ⁱ. 

•4. [Ncompt] Esquerda². [...] un cop acabat el Concili, un bon sector de l'episcopat espanyol es va arrenglerar en els solcs oberts pel Concili. [Diari (1987): 40, niv. 2, p. 41]ⁱ. 

a solcs loc. adv. 1. [V₁ LOC] (V₁[sembrar]) [Sembrar]₁ tirant la llavor dins el solc^1a. [...] nos sembla ser mes conforme lo sembrar á solchs, puix si be una ma acostumada sap espargir lo grá ab igualtat quant lo practica á aixams, no obstant may será tan uniformement [...]. [Roquer³ (1843): 63, p. 232]ⁱ. Var.: •per solcs.

Var.: •soc ^e, •surc ^e; solquet.

Compl.: Empremta a la superfície d'un disc fonogràfic, en forma de canal i en espiral, que constitueix el suport de la informació sonora enregistrada [DIEC].