S'està construint l'article...
soc m. (socs)
Imprimir DIEC2CTILCBDLEXDCVBSinònimsCiTTermcat

•1. Vegeu •assoc m.
•2. Vegeu solc m.
3. [Ncompt] Esclop1a. Tota la fadrinalla anava a l'església calçada amb socs, fent un soroll de mil dimonis. [Amades (1932): 39, p. 47]i
4a. [Ncompt] Tros de tronc separat de l'arbre. Cada serreria té un port per recollir la fusta. Els socs passen directament sobre l'aigua a la gola de la màquina. [Pla1 (1928): N, p. 204]i
4b. [Ncompt] Soca1b. Allà al peu d'un àlber hi havia un socot revellit i corcat que no sortia sinó mig pam de terra tot folrat de bolets de cama blanquíssima i copa d'un gris clar finíssim. [Raventós (1932): N, p. 194]i
•4c. [Ncompt de N1] (N1[arbre, arbust]) Tronc1a. I tots dos asseguts contra el soc de la sacra olivera, rumiaven la mort dels pretendents superbiosos. [Riba2 (1919) [T]: P, p. 109]iEls vinyaters que segueixen les sarments i les escapcen amb la podadora deixen el soc de vinya martiritzat com el seu cos. [Pons (1956): N, p. 45]i
5. [Ncompt] Socó1. [...] s' alsa del soch, arrambat á la pallissa, hont pren lo sol, y s' acosta poch á poch [...]. [Riera (1878): N, p. 24]i
•6. [Ncompt] Persona de poc enteniment. Per als altres alumnes, vull dir per als que es trobaven inscrits abans dels dos darrers, els exàmens no tenien importància: l'aprovat era segur i ineluctable encara que fossin uns socs explícits i manifestament declarats. [Pla (1966): N, p. 585]i
7. [Ncompt] Tros de tronc que serveix de suport a l'enclusa. En Pau Pardines juntament amb Felip Cavalleria, el 1653 tenien botiga vora el rec de l'Almoina, on hi havia 7 socs —a cada soc podia treballar-hi un operari— disposant, inclús, d'un martinet propi amb dos malls d'estirar ferro. [Graells (1972): 67, p. 17]i
8. [Ncompt] Peça de fusta del fre del carro. L'enxarolat del carruatge fou ben netejat amb aigua i enllustrat discretament amb una mica de seu, [...] fou ben remirat i untat el fusell com peça de compromís, repassades les molles i la caixa, repintats els braços, desrovellats els pujadors i altres ferros, canviat el pinyó, que li faltava una dent, i els socs de fusta de la trava, i jo què sé quantes coses més. [Raventós (1932): N, p. 377]i
•9. [Ncompt] Recipient de fusta que s'empra per a dipositar les almoines. Los depósits eclesiástichs, los cuartos que 's recullian en los sochs de las eglesias, tot serví per la santa causa. [Gebhardt (1868): 97, p. 201]i
Locucions
com un soc loc. adv. 1. [V1 LOC] (V1[dormir]) Com un tronc1 (loc.). [...] els carrers estan plens de borratxos, que cauen per tot arreu i que els han de portar a pes de braços, adormits com un soc i borratxos com una sopa [...]. [Pujols (1918): A, p. 12]i.  â€¢2. [V1 LOC] (V1[quedar-se]) Com un tronc2 (loc.). Encaixà lo mellor que pogué ls òssos sobre aquell matelaç bonyegut, aclucà ls ulls, i abans de quedar-se com un soc, llabiejà amb una engruna d'esma: —Punyal de moça! [Albert Paradís (1904): N, p. 70]i.  â€¢3. [V1 LOC] (V1[caure]) Com un tronc3 (loc.). En Minguet se posà en peu, sense pols... y tornà a caure com un sòch a la cadira. [Albert Paradís (1902): N, p. 218]i
Var.: socot.
Compl.: Biga travessera que sosté la corriola del pou [DCVB]; Esclopet de segador [DCVB]; Espardenya gruixuda, tota d'espart, que es duu per anar pel camp quan està humit, sobretot per a regar [DCVB]; Peça metàl·lica revestida de material adequat, que s'aplica contra la superfície d'una roda o d'un tambor i en frena el moviment [DIEC]; Piló per a tallar-hi carn [DCVB]; Reixa de l'arada [DMCF]; Sabata de cuiro o de roba amb sola de fusta o suro [DCVB, DGMG].



ENTRADES RELACIONADES:

•socot m.




Remissions