soc m. (socs)

•1. Vegeu •assoc m.

•2. Vegeu solc m.

3. [Ncompt] Esclop^1a. Tota la fadrinalla anava a l'església calçada amb socs, fent un soroll de mil dimonis. [Amades (1932): 39, p. 47]ⁱ. 

4a. [Ncompt] Tros de tronc separat de l'arbre. Cada serreria té un port per recollir la fusta. Els socs passen directament sobre l'aigua a la gola de la màquina. [Pla¹ (1928): N, p. 204]ⁱ. 

4b. [Ncompt] Soca^1b. Allà al peu d'un àlber hi havia un socot revellit i corcat que no sortia sinó mig pam de terra tot folrat de bolets de cama blanquíssima i copa d'un gris clar finíssim. [Raventós (1932): N, p. 194]ⁱ. 

•4c. [Ncompt de N₁] (N₁[arbre, arbust]) Tronc^1a. I tots dos asseguts contra el soc de la sacra olivera, rumiaven la mort dels pretendents superbiosos. [Riba² (1919) [T]: P, p. 109]ⁱ. Els vinyaters que segueixen les sarments i les escapcen amb la podadora deixen el soc de vinya martiritzat com el seu cos. [Pons (1956): N, p. 45]ⁱ. 

5. [Ncompt] Socó¹. [...] s' alsa del soch, arrambat á la pallissa, hont pren lo sol, y s' acosta poch á poch [...]. [Riera (1878): N, p. 24]ⁱ. 

•6. [Ncompt] Persona de poc enteniment. Per als altres alumnes, vull dir per als que es trobaven inscrits abans dels dos darrers, els exàmens no tenien importància: l'aprovat era segur i ineluctable encara que fossin uns socs explícits i manifestament declarats. [Pla (1966): N, p. 585]ⁱ. 

7. [Ncompt] Tros de tronc que serveix de suport a l'enclusa. En Pau Pardines juntament amb Felip Cavalleria, el 1653 tenien botiga vora el rec de l'Almoina, on hi havia 7 socs —a cada soc podia treballar-hi un operari— disposant, inclús, d'un martinet propi amb dos malls d'estirar ferro. [Graells (1972): 67, p. 17]ⁱ. 

8. [Ncompt] Peça de fusta del fre del carro. L'enxarolat del carruatge fou ben netejat amb aigua i enllustrat discretament amb una mica de seu, [...] fou ben remirat i untat el fusell com peça de compromís, repassades les molles i la caixa, repintats els braços, desrovellats els pujadors i altres ferros, canviat el pinyó, que li faltava una dent, i els socs de fusta de la trava, i jo què sé quantes coses més. [Raventós (1932): N, p. 377]ⁱ. 

•9. [Ncompt] Recipient de fusta que s'empra per a dipositar les almoines. Los depósits eclesiástichs, los cuartos que 's recullian en los sochs de las eglesias, tot serví per la santa causa. [Gebhardt (1868): 97, p. 201]ⁱ. 

com un soc loc. adv. 1. [V₁ LOC] (V₁[dormir]) Com un tronc¹ (loc.). [...] els carrers estan plens de borratxos, que cauen per tot arreu i que els han de portar a pes de braços, adormits com un soc i borratxos com una sopa [...]. [Pujols (1918): A, p. 12]ⁱ.  â€¢2. [V₁ LOC] (V₁[quedar-se]) Com un tronc² (loc.). Encaixà lo mellor que pogué ls òssos sobre aquell matelaç bonyegut, aclucà ls ulls, i abans de quedar-se com un soc, llabiejà amb una engruna d'esma: —Punyal de moça! [Albert Paradís (1904): N, p. 70]ⁱ.  â€¢3. [V₁ LOC] (V₁[caure]) Com un tronc³ (loc.). En Minguet se posà en peu, sense pols... y tornà a caure com un sòch a la cadira. [Albert Paradís (1902): N, p. 218]ⁱ. 

Var.: socot.

Compl.: Biga travessera que sosté la corriola del pou [DCVB]; Esclopet de segador [DCVB]; Espardenya gruixuda, tota d'espart, que es duu per anar pel camp quan està humit, sobretot per a regar [DCVB]; Peça metàl·lica revestida de material adequat, que s'aplica contra la superfície d'una roda o d'un tambor i en frena el moviment [DIEC]; Piló per a tallar-hi carn [DCVB]; Reixa de l'arada [DMCF]; Sabata de cuiro o de roba amb sola de fusta o suro [DCVB, DGMG].