•goyesc adj. (goyesca goyescos o goyescs goyesques)

1a. [N₁ (és) ADJ_{no grad}] De l'obra del pintor espanyol Francisco de Goya. El crític Sandro Bocola, autor del text que acompanya les il·lustracions, ens parla de les característiques especials del nostre grafisme, influència suïssa i francesa, exageració expressiva i composició dramàtica, reminiscències goyesques. [Giralt-Miracle² (1972): 74, p. 402]ⁱ. 

1b. [N₁ (és) ADJ] Característic de l'estil goyesc^1a. En els dies que la capital sentia alguna alteració o política o gàstrica, la Puerta del Sol ultrapassava els tons més negres de la fantasia goyesca. [Sagarra (1954): N, p. 654]ⁱ. 

2. [N₁ (és) ADJ] Que presenta el dramatisme cru i grotesc goyesc^1b. Sobre tan apetitós recapte 's tiravan, frissosas, unas mans secas y nervosas, ab uns dits llarchs y prims com de momia, y 'l licor, á falta de copas, era xumat directament de l'ampolla. Lo quadro, escassament il·luminat per una llanterna penjada d'una viga, anava prenent tintas fantásticas, goyescas. [Vayreda (1898): N, p. 205]ⁱ. 

3a. [N₁ (és) ADJ] (N₁[humà]) [Algú]₁ tan grotesc que recorda els personatges goyescos^1b. A la foto de dalt, els captaires de "Viridiana", que formen una família goyesca que Buñuel va utilitzar de forma magistral. [Avui (1983): 40, niv. 5, p. 12]ⁱ. 

3b. [N₁ (és) ADJ] Característic d'una persona goyesca^3a. En la cambra en penombres, mentre la senyora desfermava la seva imaginació goyesca, Miss Nell, dissimuladament, prenia notes. [Villalonga (1931): N, p. 65]ⁱ.