mateix adj. (mateixa mateixos mateixes)

1. [ADJ_{no grad} N₁]; [N₁ ADJ_{no grad}] Precedit d'article definit, indefinit o demostratiu, indica que la persona o cosa a què fa referència el nom que l'acompanya és una de sola, encara que aparegui en circumstàncies diverses. Ens vàrem trobar al mateix restaurant de tres anys abans. [Oliver (1985): N, p. 187]ⁱ. Príam declara haver tingut cinquanta fills, dinou dels quals nascuts d'un mateix ventre: el d'Hècuba. [Espriu¹ (1984): N, p. 87]ⁱ. Aquell mateix any, Llorente fou premiat en la festa poètica celebrada a Montserrat en commemoració del mil·lenari del monestir. [Guarner (1985): 86, p. 49]ⁱ. Els bessons provinents d'un ou mateix tenen, originalment, els mateixos caràcters immanents, són absolutament idèntics [...]. [Vallespinosa (1971) [T]: 15, p. 169]ⁱ. 

2a. [ADJ_{no grad} N₁] Precedit d'article definit o de demostratiu, indica que la persona o cosa a què fa referència el nom que l'acompanya és exactament la persona o cosa esmentada anteriorment. L'arquitecte Ignasi Bosch Reitg va néixer l'any 1910 a Girona, a l'edifici de la Plaça del Gra construït pel seu avi, i va morir a la mateixa ciutat, l'any 1982. [Punt (1987): 40, niv. 1, p. 7]ⁱ. Es deshidraten les sals de Cu (blaves), Ni (verdes), Co (rosades), passant respectivament a blanc, groc i blau. Aquestes mateixes sals donen òxid negre. [Xirau (1985): 54, p. 28]ⁱ. 

•2b. [ADJ_{no grad}] S'utilitza, absolutament i precedit d'article definit o de demostratiu, per a evitar la repetició d'un nom ja esmentat en el discurs. La regió vesicular és sovint dolorosa i la pressió de la mateixa provoca nàusees. [Gallart (1923): 61, p. 10]ⁱ. Il·luminats des del cercle central, que semblen sostenir amb dues de llurs ales, aquestes mateixes projecten sobre llur rostre una ombra que els arriba als ulls i els priva d'enlluernar-se amb la divina resplendor. [Cirici (1947): 73, p. 21]ⁱ. 

3. [ADJ_{no grad} N₁] Precedit d'article definit, s'utilitza per a manifestar la semblança existent entre els elements d'una comparació. Deixa'm que et vegi bé. Sí, són els mateixos ulls de Horwen. [Salvat² (1963): T, p. 31]ⁱ. 

4a. [ADJ_{no grad} N₁] Precedit d'article definit, s'utilitza emfàticament per a fer referència precisament a una determinada cosa o persona i no a una altra. El mateix Galdós, set anys després de la mort de Flaubert i tres després de la publicació de La Regenta publicà Fortunata y Jacinta [...]. [Pàmies (1987): A, p. 108]ⁱ. 

4b. [ADJ_{no grad} N₁] Precedit d'article definit o de possessiu, s'utilitza per a emfasitzar el caràcter sorprenent o extraordinari d'una acció en què participa la persona o cosa que expressa el nom que l'acompanya, destacant que es tracta d'aquesta persona o cosa i no d'una altra. De manera que ben aviat sobresortí entre els seus companys i ben sovint els mateixos professors li preguntaven com es preparava. [Cardús (1980): 99, p. 8]ⁱ. Ni el mateix Cèsar no m'hauria fet això. [Oliva (1984) [T]: T, p. 87]ⁱ. [...] alguns dels seus mateixos fills arriben a negar-li tota eficàcia estètica, tota bel·ligerància literària. [Guilleumas (1957): 82, p. 77]ⁱ. 

5. [N₁ ADJ_{no grad}]; [ADJ_{no grad} N₁] Acompanyant un element locatiu o temporal, s'utilitza per a destacar que es tracta justament del lloc o del moment indicat i no pas de cap altre d'aproximat. El carro és deixat a la vora mateixa de la platja. [Pla (1953): N, p. 177]ⁱ. Per telèfon el Cascall demana que la venda del rellotge sigui aquesta nit mateixa, i el Tano li encarrega a la Misnoris que digui que sí. [Vallverdú (1971): N, p. 110]ⁱ. [...] portaren a terme algunes accions a la mateixa València ciutat. [Cerdà (1981): 97, p. 118]ⁱ. A més, el Barcelona-Talgo el deixa en el mateix centre de París. [Avui (1979): 40, niv. 3, p. 9]ⁱ. 

6. [N₁ ADJ_{no grad}]; [ADJ_{no grad} N₁] S'utilitza per a emfasitzar i individualitzar el nom o pronom que acompanya. Avui hi ha moltes coses que m'omplen i donen sentit a la meva vida, començant per la família mateixa i, com pot comprendre, altres coses de tipus polític, patriòtic i social. [Crònica (1983): 41, niv. 10, p. 3]ⁱ. Barcelona mateixa va rebre la pau amb força alegria [...]. [Serra (1966): 97, p. 106]ⁱ. Ella mateixa deia que es trobava satisfeta amb la seua posició de mestressa de casa. [Seguí (1984): N, p. 102]ⁱ. Tot i així caldrà advertir al lector que el camp d'estudi i les diferents branques de la Geologia són tan immensos com la mateixa Terra [...]. [Gallemí (1981): 55, p. 6]ⁱ. 

•7. [N₁ ADJ_{no grad}] Acompanyant un nom o un pronom, indica que no hi ha cap raó especial per a preferir a allò que s'expressa altres alternatives igualment possibles. Els del servei del control permanent. Ningú no sap qui són. Podria ser un d'aquests mateixos, un noctàmbul que passa com si se'n tornés a casa, nosaltres... [Pedrolo (1967): N, p. 224]ⁱ. 

8a. [N₁ ADJ_{no grad}] Precedit d'un pronom de segona persona, indica que la realització d'una acció es deixa a la responsabilitat de la persona que representa el pronom. —Fes la teva. —És que m'han dit que els d'esquerra no hem de votar. —Tu mateixa. [Arreu (1976): 41, niv. 2, p. 26]ⁱ. Molt bé, vostè mateixa. Ara, si m'accepta un consell, li convindria més deixar aquesta investigació. [Oliver (1985): N, p. 109]ⁱ. 

8b. [N₁ ADJ_{no grad}] Precedit d'un pronom de segona persona, indica que una cosa no admet dubte. —Estàs content, eh? L'Eusebi, amb l'encenedor, intenta reavivar la fària. —Home, tu mateix. [Espinàs (1959): N, p. 29]ⁱ. 

•9. [ADJ_{no grad} N₁]; [N₁ ADJ_{no grad}] S'utilitza, precedit d'article definit, en construccions amb el verb ésser i acompanyant un nom abstracte de qualitat, per a destacar aquesta qualitat en el seu grau més alt. No representava sols el cervell de l'art de la seda sinó el seu cor, puix era la mateixa bondat [...]. [Martínez (1933): 94, p. 18]ⁱ. Mozart era la perfecció mateixa. [Pla² (1928): N, p. 72]ⁱ. 

10. [ADJ_{no grad}] S'utilitza, absolutament i precedit d'article definit, per a indicar que el referent del nom elidit a què fa referència és exactament l'esmentat anteriorment. L'efecte, evidentment, no podia ser el mateix. [Racionero (1987): 79, p. 23]ⁱ. La mateixa de sempre, bruneta, magra, petita, curta de cabell, infantil de rostre, menuda de membres... [Ferrà (1985): N, p. 42]ⁱ. 

el mateix loc. nom. 1. La mateixa¹ cosa. Estic avorrit de viure fent sempre el mateix. [Rodoreda (1980): N, p. 50]ⁱ. El mateix passa en l'art abstracte. Encara que tinga alguna cosa a comunicar, això no arriba mai a qui el contempla. [Fuster (1955): A, p. 103]ⁱ. 

•el mateix loc. adv. 1. Mateix⁵. S' alimenta de tota clase d' insectes que lo mateix agafa á terra que al vol. [Barrera (1892): 59, p. 9]ⁱ. Lo matex tracta al pobre que al ric; perque ell sí que no fa distinció de persones. [Torres-García (1915): A, p. 37]ⁱ. 

•ésser el mateix loc. verb. 1. [LOC que Vsubj₁] Tant valer-se² (loc.). Una criatureta está expirant: no impòrta de qué; lo mateix es que la enfermetat siga contajosa que no [...]. [Martínez (1912): 39, p. 66]ⁱ. 

•la mateixa loc. nom. 1. El mateix¹ (loc.). La rabior bullia en son pit com una olla de metzinas, y, per més que volgués aturar lo pensament, sempre tornava a la mateixa. [Albert Paradís (1902): N, p. 153]ⁱ. [...] tothom al ser davant de la reixa de la cuyna, senyors y senyoras, tots deyan la mateixa: —¡Amigo, quina olor més delicada que se sent en aquesta botiga! [Vilanova (1886): N, p. 120]ⁱ. 

no ésser el mateix loc. verb. 1. [N₁ LOC] (N₁[humà]) [Algú]₁ haver canviat molt. El pare s'adona que Mila no és la mateixa —té raó el seu germà—, s'adona encara que la mateixa idea alena en el seu pit, i que Mila es consum pensant en ell, qui sap si esperant-lo. [Juan Arbó (1947): N, p. 257]ⁱ. 

•tenir el mateix loc. verb. 1. Tant valer-se¹ (loc.). Per resoldre una equació, el mateix té resoldre l'equació donada que resoldre'n una de equivalent a ella. [Castellà (1923): 51, p. 237]ⁱ.  2. [N₁ LOC] Tant valer-se² (loc.). Malgrat totes les aparències les coses "en realitat" són aigua. Més tard substituïren a l'aigua els àtoms, els electrons, l'energia, els camps de força... El mateix té. En tot cas queda suprimida la realitat aparent i sumida en la realitat substancial. [Xirau (1937): 15, p. 9]ⁱ. 

Var.: mateixet ^e, mateixíssim ^e; matei ms ^e, matexia fs ^e, mateixs mp ^e.