quadrar v.

1. [N₁ Vpron] (N₁[humà]) [Algú]₁ posar-se dret i amb els peus en escaire en senyal de respecte envers un superior.  ~-se davant d'algú // ~-se militarment. L'etiqueta del col·legi, en arribar i en marxar, era la següent: l'alumne es quadrava i allargava la mà dreta a don José, que l'encaixava amb correcció [...]. [Sagarra (1954): N, p. 197]ⁱ. 

2a. [N₁ V (amb/a N₂)] [N₁₊₂ V] (N₁[dada, idea, element]; N₂[dada, idea, element]) [Una dada, una idea, un element]₁ ajustar-se convenientment [amb una altra dada, amb una altra idea, amb un altre element]₂ [Dues dades, dues idees, dos elements]_1,2 ajustar-se convenientment. [...] cal alterar o abandonar la teoria, car no quadra amb els fets. [Flaquer¹ (1982) [T]: 80, p. 57]ⁱ. [...] els habituals del Passeig de Gràcia inventaren allò dels Quatre Asos [...]; motiu que quadrava perfectament al grup [...]. [Albert Paradís² (1951): N, p. 212]ⁱ. [...] que Gabriel Suárez sigui un pseudònim de Ros tampoc no quadra. [Fuster (1976): 86, p. 96]ⁱ. Però les teories han d'explicar dades, i si les dades no quadren, llavors cal alterar o abandonar la teoria. [Flaquer¹ (1982) [T]: 80, p. 63]ⁱ. 

2b. [N₁ V a N₂] (N₁[fet, paraula]; N₂[humà]) [Un fet, una paraula]₁ convenir als propòsits [d'algú]₂. Tan bon punt me vaig morir | no 'n vulgueu de malehir, | de sentirme estafa y lladre; | ¡com tothom pot dir lo que li cuadra.! [Mestres (1879): P, p. 55]ⁱ. 

2c. [N₁ V (a N₂)] (N₂[sentits, animat]) Agradar^1a. Li donaren un altre llaüt però hi navegava a repèl: l'arjau no era del seu gust, l'arbre no li feia el pes, les veles no li quadraven... [Moncada (1988): N, p. 231]ⁱ. 

3. [N₁ Vpron (a N₂)] (N₁[animat]; N₂[propòsit]) [Algú, un animal]₁ mostrar una ferma oposició [als propòsits d'algú]₂. Si no seguíem l'egua aquesta frisava i es posava plena de gelosia. La seva més grossa satisfacció era que jo me li posés al davant [...] i llavors ella s'hi quadrava i agafava una arrencada de marxa que enamorava." [Raventós (1932): N, p. 341]ⁱ. El Mesureta anava a tirar-se-li al damunt per agredir-la, però la dòna va quadrar-se i la companyera s'hi posà al davant. [Vallmitjana (1908): N, p. 77]ⁱ. 

•4. [N₁ V N₂ (amb N₃)] [N₂ V] (N₁[humà, xifra, operació]; N₂[compte, balanç]; N₃[saldo]) [Algú, una operació, una xifra]₁ fer coincidir [un compte]₂ [amb un saldo determinat]₃ [Un compte]₂ coincidir amb un saldo determinat. [...] quan vulguem comparar balanços d'anys successius (i, com veurem més endavant, quadrar-los amb el compte de resultats), ens caldrà reduir-los tots a la mateixa moneda [...]. [Rosanas (1981): 33, p. 39]ⁱ. El benefici resultant (400.000 ptes.) quadra el balanç. [Rosanas (1981): 33, p. 23]ⁱ. La xifra final obtinguda pels dos mètodes ha de coincidir, és a dir, el balanç "ha de quadrar". [Rosanas (1981): 33, p. 79]ⁱ. 

5. [N₁ V N₂] (N₁[humà]; N₂[material]) Tallar [un tros de fusta, un tros de suro, una pedra]₂ de manera que tingui forma quadrada^2a. [...] els carreus s'han d'arrencar, quadrar i polir abans d'ésser col·locats al seu lloc [...]. [Tous (1975): 96, p. 9]ⁱ. 

6. [N₁ V N₂] (N₁[humà]; N₂[figura geomètrica]) Determinar el valor del costat d'un quadrat¹ de la mateixa àrea que [una figura geomètrica]₂. "Quadrar un cercle" vol dir construir un quadrat que tingui l'àrea igual a la del cercle. [Curell (1981) [T]: 51, p. 130]ⁱ. 

quadratura f. (procés 6)  ~ del cercle. Sense fer-ne la demostració, el papir dóna la següent regla de quadratura: el quadrat que té per costats els 8/9 del diàmetre d'un cercle, equival a aquest cercle. [Curell (1981) [T]: 51, p. 130]ⁱ (acc. 6). 

Compl.: Dividir en porcions o figures quadrades, especialment, dividir en quadrats un dibuix per a copiar-lo exactament [DCVB, DGMG, NDMA, DLCL]; Elevar un nombre al quadrat multiplicant-lo per ell mateix [DIEC, DGFP, DCVB, DGLC, DPCV]; Fer posar un cavall o un brau amb les quatre extremitats paral·leles [DIEC]; Un cavall, un brau quedar-se quiet amb les quatre extremitats paral·leles [DIEC, DGMG].