cursa f. (curses)

•1. Vegeu cursar v.

2a. [Ncompt] Competició esportiva de velocitat.  cavall de ~, ~ de cavalls, ~ d'obstacles, ~ de carros, ~ de sacs, ~ de velocitat, ~ de marató, ~ de fons // ~ ciclista, ~ a peu // celebrar una ~, guanyar una ~. Quant als cavalls que prenien part a les curses, hom els havia entrenat des de feia temps. [Maseras¹ (1932) [T]: 28, p. 40]ⁱ. 

•2b. [Ncompt] Correguda (vegeu córrer^1a, proc. 6).  emprendre una ~. Podia deturar un cérvol jove en plena cursa i tombar-lo en rodó agafant-lo pel cap. [Manent (1920) [T]: N, p. 144]ⁱ. 

•2c. [Nincompt per/vers/de N₁] (N₁[objectiu]) Evolució competitiva entre diversos col·lectius [per assolir un objectiu]₁.  ~ d'armaments, ~ per la vida. D'aquest fet prové un avantatge relatiu sobre els restants pobles espanyols en la cursa per la minva de la mortalitat [...]. [Maluquer (1965): 31, p. 99]ⁱ. En la cursa vers el prestigi, ens ha deixat a una distància que es pot comparar, aritmèticament, de 5 a 170. [Santasusagna (1980): A, p. 90]ⁱ. Fa poc temps es reuniren a la capital de Finlàndia representants directes dels governs de Moscou i de Washington, per a discutir la possibilitat de frenar la cursa dels armaments nuclears. [Tele-Estel (1970): 41, niv. 2, p. 14]ⁱ. 

•2d. [Nincompt (de N₁) a/cap a/de N₂]; [Nincompt (de N_1i) per a N₂/per a Vinf_2i] (N₁[element]; N₂[objectiu]) Evolució [d'un element]₁ per arribar [a l'objectiu desitjat]₂. La cursa de la humanitat devers la meta del seu alliberament absolut, ha estat difícil, lenta i dolorosa. [Trabal (1937): 32, p. 194]ⁱ. Si en la política ho fa tan bé com en el cinema o en la cançó, la Melina té l'èxit assegurat abans de començar la cursa al parlament helènic. [Poble (1974): 41, niv. 2, p. 9]ⁱ. S'en plany, perquè amb ella ha perdut l'esperança d'una brillant cursa cap al poder i cap a la riquesa [...]. [Tasis (1945): N, p. 41]ⁱ. [...] l'any 1847, l'Administració de l'Estat inicia una cursa de centralització que ha prosseguit fins avui mateix. [Segura (1980): 36, p. 57]ⁱ. Ja no cessarà, a partir de Pons i Gallarza, Llorente i Verdaguer, la gran cursa de la poesia catalana moderna. [Triadú (1953): 86, p. 51]ⁱ. Però l'eco és, nogensmenys, un enregistrament efímer, sense cap influència en la cursa per a la conservació utilitzable dels fonemes [...]. [Fàbregas (1982): A, p. 114]ⁱ. Ã‰s justament en aquells instants [...] quan Stravinski posa fi a la primera etapa de la seva inquietant cursa per entrar en el període dels retorns i del neoclassicisme. [Valls (1967): 78, p. 14]ⁱ. 

3. [Ncompt de N₁] (N₁[bou]) Correguda³.  ~ de braus, ~ de toros. Ens descuidàrem de dir que, quan hi ha curses de toros, presenten, en els restaurants, estofats d'aquest animal [...]. [Pla (1972): N, p. 143]ⁱ. 

•4a. [Nincompt de N₁] (N₁[animat, objecte mòbil]) Trajecte^1a. ¿Els boscos no aturen el vent en la seva cursa? [Brossa (1973): T, p. 212]ⁱ. 

•4b. [Ncompt (de N₁)] (N₁[astre]) Curs^4c. El sol pot anar fent la seva cursa. [Bartra (1943): N, p. 75]ⁱ. 

•5a. [Nincompt (de N₁)] (N₁[peça]) Desplaçament de [una peça]₁ per un mecanisme. Sigui quin sigui el sistema usat, tots es basen en un bon amortidor i un topall de goma que posa límit a la cursa de l'amortidor o ballesta. [Pons (1966): 62, p. 46]ⁱ. Una vegada acabada la cursa inferior, el pistó inicia altra volta la pujada, i comença així el quart i últim temps, anomenat escapament [...]. [Pons (1966): 62, p. 8]ⁱ. 

5b. [Nincompt de N₁] (N₁[peça d'un mecanisme]) Camí que recorre [una peça]₁ en un mecanisme. [...] aquestes fixacions permeten donar al peu tota la seva cursa. [Casas (1980): 79, p. 56]ⁱ. 

•6. [Nincompt (de N₁)] (N₁[corrent d'aigua]) Curs^3a. [...] llargues i sinuoses regateres d'àlbers i pollancs, [...] marquen la cursa del canal a través de la terra urgellesa [...]. [Santamaria (1935): N, p. 141]ⁱ. Un riu no pot ser apartat de la seva cursa amb un picot i una aixada. [Brossa² (1978): T, p. 218]ⁱ. 

•7. [Nincompt (de N₁)] (N₁[acció, estat, període de temps]) Curs¹. [...] li devem l'únic calendari amb solta, coherent i definitiu [...] que ens permet saber a tostemps on som i a quan estem en la cursa interminable dels anys. [Palau (1973): 52, p. 80]ⁱ. [...] val a dir que el darrer quart de segle fan l'aparició d'altres idees que s'aparten de la cursa i que han d'ésser aplegades en el capítol del modernisme. [Mainar (1976): 74, p. 264]ⁱ. 

cursa contra rellotge loc. nom. 1. Cursa cronometrada de sortida individual en què un corredor o un equip intenta recórrer la distància de la prova en el menor temps possible. A l'àmbit de l'esquí alpí, hom anomena slalom una cursa contra rellotge on els esquiadors han de seguir una pista convertida en més difícil per mitjà d'obstacles artificials (portes). [Ibáñez (1980) [T]: 79, p. 110]ⁱ. Ho ha dit suara el president del govern central: la qüestió de les autonomies no ha d'ésser una cursa contra rellotge. [Serra d'Or (1979): 41, niv. 2, p. 16]ⁱ. 

Compl.: Espai per a les mans i les eines quan cal obrar a l'interior d'un moble [DIEC].