quadratura f. (quadratures)

1. Vegeu quadrar v.

2. [Ncompt] Relació de dos cossos celestes distants l'un de l'altre un quart de circumferència respecte d'un observador. En els quarts creixent i minvant, el satèl·lit és en quadratura oriental i occidental, respectivament. [Paluzie (1966): 52, p. 59]ⁱ. 

•3a. [Ncompt (de N₁)] (N₁[faccions, parts del cos]) Manera com estan disposades [les faccions d'algú, les parts del cos d'algú]₁. [...] en la forma rodona del cap y la quadratura de la cara, com en lo gruix de sas munyecas y de sos peus botaruts, hi havía quelcom de gos de prèsa [...]. [Oller (1890): N, p. 95]ⁱ. Era, sense ser gros, més aviat massís i de quadratura sòlida [...]. [Sagarra (1954): N, p. 682]ⁱ. 

•3b. [Ncompt] Aplom¹. [...] s'adona de la possibilitat d'un escàndol, [...] es desmoralitza, perd tot el control, tota la quadratura d'home. [Sagarra (1932): N, niv. 1, p. 147]ⁱ. 

quadratura del cercle loc. nom. 1. Cosa que des del punt de vista lògic o racional resulta impossible. [...] entossudir-se a voler reduir a zero l'equació i a la vegada no embrollar el camí dels investigadors de cronologies, era com intentar la "quadratura del cercle". [Palau (1973): 52, p. 142]ⁱ. Var.: •quadratura del círcul.

Compl.: Cadascuna de les quadernes de popa i proa [DCVB, DGMG, DMCT, DLCL]; Instrument quadriculat per a servir de pauta a un dibuixant o pintor que ha de treure còpies reduïdes o ampliades [DCVB, DMCT, DLCL]; Integral usada per a determinar l'àrea d'una figura limitada per una corba [DIEC, DCVB, DGLC]; en quadratura loc. adv. Que presenten una diferència de fase entre si d'un quart de període, s'aplica a dues magnituds periòdiques d'igual període [DIEC]; quadratura del cercle loc. nom. Determinació inviable, amb regle i compàs, del costat d'un quadrat de la mateixa àrea que un cercle donat [DIEC].