ca¹ f.

1. Forma apocopada del mot casa; seguida dels determinants masculins el, els, lo, los, es o en, la combinació se substitueix per les contraccions cal, cals, cas i can, respectivament; no admet la precedència de cap determinant i s'utilitza per introduir una referència al propietari o habitant de la casa. Maria, sense dir-me res, va agafar la nena i la va deixar a ca la veïna. [Roig (1982): N, p. 88]ⁱ. Passeu amb aquesta recepta per ca l'apotecari [...]. [Raventós (1932): N, p. 276]ⁱ. [...] a ca meva m'ensenyaren a jugar net. [Villalonga (1956): T, p. 26]ⁱ. [...] el cosí Pere passava la frontera, muntanya amunt, com els qui altre temps també cercaren un llumeneret blau enmig de la foscor de ca-seva i l'hagueren d'anar a cercar a ca d'altri [...]. [Oliver² (1972): N, p. 102]ⁱ. 

•a ca l'ample loc. adv. 1. [V₁ LOC] En un lloc on hi ha excessiva llibertat. El seu pare tenia l'ofici de traginer, es guanyava la vida pels pobles i el fill quedava a ca l'ample. [Puig i Ferreter (1934): N, p. 58]ⁱ.  2. [V₁ LOC] En un lloc on hi ha molt d'espai. Argelagués té plana pròpia i s'hi està com a ca l'ample. [Pla (1934): N, p. 198]ⁱ. 

ca la ciutat loc. nom. 1. Ajuntament^2b. [...] la cosa en si no era res més que una cafrada de l'Ajuntament de Barcelona, permetent a quatre passes de ca la Ciutat un espectacle digne de l'època dels esquarteraments i dels suplicis a l'aire lliure. [Sagarra (1954): N, p. 219]ⁱ.  2. Ajuntament^2a. Los Srs. Dons de Ca la Ciutat han determinat ademés celebrar sessió á las tres de la tarde, perque 'ls ciutadans treballadors, no poguessin assistirhi. [La Campana (1874): 43, niv. 1, p. 1]ⁱ. 

•ca la vila loc. nom. 1. Ajuntament^2b. [...] el poble, que olorava de lluny la intenció de voler frenar l'exaltació, encara redoblà el tumult, amotinant-se mentre l'enviat era dins de Ca la Vila, intentant calar-hi foc. [Gay de Montellà (1959): 98, p. 101]ⁱ.  2. Ajuntament^2a. La Pepita Rocaferru, que sempre s'ha ficat amb els petits polítics de Ca la Vila, té ganes, moltes ganes de ficar-se, amb tu o vostè, com prefereixi, i amb aquests petits afeccionats que volien fer una revista i que de vegades sembla un xurro. [El Badall (1980): 41, niv. 2, p. 9]ⁱ. 

•de ca l'ample loc. adj. 1. [N₁ LOC] Enorme². M'havia posat tan nerviós que el nuvolet va deixar anar una bengala encesa i a l'autobús es va organitzar un daltabaix de ca l'ample. [Albanell (1984): N, p. 59]ⁱ.  2. [N₁ LOC] Enorme^1a. [...] té una cavasaqui de ca l'ample. [Dracs (1980): N, p. 48]ⁱ.  3. [N₁ LOC] (N₁[àpat]) Opípar¹. Volien fer un esmorzar de câ l'Ample. I el feren, a deu hores del matí, que ni un dinar de festa major. [Ruyra (1934): N, p. 30]ⁱ. 

•de ca l'ample loc. adv. 1. [V₁ LOC] Braument². Y com la funció es del género realista, los actors acreditats y la entrada de franch, no cal dir que hi ha lleno y tothom disfruta de ca 'l ample. [Lo Garbell (1883): 43, niv. 2, p. 1]ⁱ.