nap m. (naps)

1a. [Ncompt] Herba crucífera d'arrel carnosa, fulles glauques i sense pèls, flors grogues en raïm i fruit en síliqua proveïda de bec.  ~ comú. Els camps de naps florits fan, amb la neu, una bandera blanca, verda i groga. [Manent (1975): N, p. 52]ⁱ. 

1b. [Ncompt] Arrel comestible del nap^1a. És una delícia llur alimentació comparada amb la nostra, pobres famolencs que hem d'empassar-nos la melmelada de naps. [Alavedra (1930) [T]: N, p. 137]ⁱ. 

2. [Ncompt] Noi petit. Ben diferent fora que jo, prenéntmel en serio, l'agenollés als peus del confessor, ignoscent y nap com es encara. [Oller (1916): N, p. 42]ⁱ. 

•3. [Ncompt] Napoleó¹. ¡Una moneda de cinch naps! [Riera (1884): T, niv. 9, p. 29]ⁱ. 

•4. [Ncompt] Bufetada¹. Ottilie: El tust, la patacada, | la bufa, el mastegot, | la morma, la galtada, | la plantofada, l'hòstia. | Frank V: El nap i el clatellot. [Formosa (1977) [T]: T, p. 19]ⁱ. 

•5. [Ncompt] Penis¹. [...] cuant ha observat que'l meu nap, | desarruantse les pells, | anaba amostrant el cap | pel camal dels saragüells... [Bernat (1845): T, p. 24]ⁱ. 

•nap boal loc. nom. 1. Napicol¹. El vaig veure desembutxacar un esgarrifós coltell, arrabassar un nap boal, pelar-lo a consciència i menjar-se'l a rodanxes [...]. [Bertrana (1923): N, p. 10]ⁱ. 

nap bord loc. nom. 1. Repunxó¹. Terreno B. Sobre terra-fem y pallús. [...] Fonoll. Maduixera. Nap. Nap bort. [Cavalleria (1886): 63, p. 27]ⁱ. 

•nap de bou loc. nom. 1. Napicol¹. [...] camps que 'ls han donat la palla, el segó, la farda, els naps sauvatges, els naps de bou y les remolatxes. [C. M. (1872) [T]: 63, p. 113]ⁱ. 

•nap de Suècia loc. nom. 1. Colinap¹. La primera anyada plántahi en son lloch patates per exemple y la segona anyada feshi naps de Suecia ó remolatxes [...]. [C. M. (1872) [T]: 63, p. 311]ⁱ. 

nap rodó loc. nom. 1. Napicol¹. Lo cultiu del nap redó es per desgracia molt descuydat [...]. [C. M. (1872) [T]: 63, p. 235]ⁱ.  2. Arrel comestible del napicol¹. Lo nap redó es molt bo per tota mena de bestiá [...]. [C. M. (1872) [T]: 63, p. 235]ⁱ. Var.: •nap redó.

•nap suec loc. nom. 1. Colinap¹. [...] ningú no posa plegats el nap suec i el comú, per bé que llurs arrels gruixudes i comestibles són tan semblants. [Albertí (1982) [T]: 57, p. 360]ⁱ. 

•nap torrat loc. nom. 1. Capsigrany¹. Jau. De menuts que'ns portém lley. | Rit. Com que eram dos naps torrats | que anabam pe 'ls esbarsés [...]. [Soler (1865): T, p. 4]ⁱ. 

•naps com cols loc. nom. 1. Una cosa o una altra. [...] tan me estimo naps, com cols: que, si estích desesperat. [Robrenyo¹ (1833): T, p. 13]ⁱ. 

•que si naps, que si cols loc. conj. 1. Entre una cosa i altra. Que si naps, que si cols, el caminant acaba arribant —santa paciència— a les portes de Bossost. [Espinàs (1957): N, p. 224]ⁱ. 

•un per naps, l'altre per cols loc. conj. 1. Un per un motiu, l'altre per un altre motiu. [...] l' un perque es secretari, laltre perque es tesorer, l' altre perque es de la Junta, l' un per naps, l' altre per cols, [...] raras vegadas las cosas marxan ab uniformitat. [Un Centinella (1871): N, p. 121]ⁱ. 

Var.: naparró, napet.

Compl.: Cigar amb punta a cada cap [DCVB]; Nom satíric que es dona als habitants d'Aleixar [DCVB]; ara per naps ara per cols loc. interj. Adés per un motiu, adés per un altre [DIEC, DCVB, DGLC, DLCL]; de xitxa i nap loc. adj. [Cosa] insignificant, sense importància [DCVB, DVCE: gija]; nap coent loc. nom. Planta cucurbitàcia de l'espècie Bryonia dioica [DCVB]; nap de la Iessa loc. nom. Nap blanc, llarg i prim [DCVB]; nap de la porreta loc. nom. Varietat de nap casporrudet, blanc, saborós [DCVB]; nap de neu loc. nom. Exclamació, eufemisme per "cap de Déu" [DCVB]; nap del diable loc. nom. Arrel de briònia [DCVB]; quan no és per naps, és per cols loc. conj. Quan no és per una cosa, és per una altra [DCVB]; que naps i que cols loc. conj. Que tal cosa i que tal altra; es diu referint-se a un assumpte en què s'al·leguen diferents pretextos i raons [DCVB]; que si naps, que si xerevies loc. conj. Que tal cosa i que tal altra; es diu referint-se a un assumpte en què s'al·leguen diferents pretextos i raons [DCVB].