bruc m. (brucs)

1a. [Ncompt] Arbust de fulles petites i dures. Hi havia pins, brucs florits, ginestars, argelagues, garrigues. [Pla (1934): N, p. 48]ⁱ. 

1b. [Nmass] Fusta de bruc^1a. Ara s'apropa al banc un vell amb brusa llarga, que encén una pipa de bruc. [Plana (1923): N, p. 159]ⁱ. 

bruc boal loc. nom. 1. Arbust de flors blanques o molt lleugerament liles que s'obren al final de l'hivern, de gran port, que es fa a les terres mediterrànies i damunt sòls no calcaris. Les espècies de plantes que li proporcionen un caràcter més marcat, en el sotabosc o estrat arbustiu, són ací: el bruc boal (Erica arborea) [...]. [Llensa (1955): 58, p. 30]ⁱ. 

bruc d'aiguamoll loc. nom. 1. Mata que es fa a les molleres i a les landes humides, de distribució atlàntica. [...] les ericàcies passen a fer, quantitativament, el paper principal; al costat del bruc vermell (Erica cinerea) i del bruc d'aiguamoll (E. tetralix), es tracta sobretot de la bruguerola [...]. [Bolós (1976) [T]: 55, p. 132]ⁱ. 

bruc d'escombres loc. nom. 1. Bruc femella¹ (loc.). Aquí i allà apareixen clapes de plantes anomenades acidòfiles; això és degut a la gran descalcificació dels gresos, per dissolució del ciment calcari: bruguerola, gijol, bruc d'escombres... [Serrano (1988): 98, p. 38]ⁱ. 

bruc d'hivern loc. nom. 1. Xipell¹. A les pinedes seques de pi blanc abunda l'estepa blanca (Cistus albifolius), el bruc d'hivern (Erica multiflora) [...]. [Bros (1981): 59, p. 106]ⁱ. 

•bruc de bou loc. nom. 1. Bruc boal¹ (loc.). [...] al cap d'una estona va tornar amb dos cabassos plens de branquillons molt secs de bruc de bou [...]. [Rodoreda (1967): N, p. 99]ⁱ. 

bruc femella loc. nom. 1. Arbust similar al bruc d'aiguamoll, de flors molt petites i de color verdós. A Menorca també és bastant freqüent a les valls humides de la part nord de l'illa el bruc femella (Erica scoparia). [Bonner (1977): 58, p. 23]ⁱ. 

bruc mascle loc. nom. 1. Bruc boal¹ (loc.). La primera és molt densa, es forma als sòls silicis i hi predominen mates relativament altes com el bruc mascle (Erica arborea) [...]. [Cardona (1980): 58, p. 18]ⁱ. 

bruc vermell loc. nom. 1. Xipell¹. [...] al costat del bruc vermell (Erica cinerea) i del bruc d' aiguamoll (E. tetralix), es tracta sobretot de la bruguerola (Calluna vulgaris). [Bolós (1976) [T]: 55, p. 132]ⁱ. 

•de suc i bruc loc. adj. 1. Vegeu suc m.

•ni suc ni bruc loc. nom. 1. Vegeu suc m.

sense suc ni bruc loc. adj. 1. Vegeu suc m.

•suc i bruc loc. nom. 1. Vegeu suc m.

Var.: •bru ^e.

Compl.: bruc arbori loc. nom. Planta de flors blanques o molt lleugerament liles que s'obren al final de l'hivern; de gran port, que es fa a les terres mediterrànies damunt sòls no calcaris [DIEC]; bruc bord loc. nom. Planta de la família de les ericàcies, molt ramosa, amb les fulles semblants a les del bruc mascle, i les flors molt petites, verdoses o groguenques [DCVB]; bruc valencià loc. nom. Espècie similar al bruc mascle, però de distribució limitada a algunes zones del País Valencià [DIEC]; més sec que un bruc loc. adv. Excessivament [sec] [DCVB].