suc m. (sucs)

•1. Vegeu •assoc m.

2. [Nmass (de N₁)] (N₁[aliment]) Líquid contingut [en certs aliments, en certes plantes]₁ que es pot extreure mitjançant la pressió, la cocció o altres procediments.  ~ de llimona, ~ de taronja, ~ de fruita, ~ de raïm, ~ de tomàquet, ~ de carn, ~ de coco, concentració de ~, gota de ~ // bon ~ // treure el ~, esprémer el ~, posar el ~, beure el ~, prendre el ~, afegir el ~, extreure el ~. Debateu la clara d'un ou fins a punt de neu i afegiu-hi unes gotes de suc de llimona. [Valls (1985) [T]: 64, p. 32]ⁱ. I com se'ls menjaven fent que cada gra fes un bon clec! A ella, tot el suc li degotava per la barba i cridaven, fent-la picar de peus, enrabiada: —Morros bruts! Morros bruts! [Rodoreda (1938): N, p. 163]ⁱ. 

3. [Nmass] Líquid de certs guisats, substanciós i condimentat, que acompanya les viandes cuinades.  cullerada de ~, peix amb ~, carn amb ~, pa amb ~ // deixatar-se amb ~. Després de la sopa ens van donar un plat de carn amb suc i patates. [Puig i Ferreter (1934): N, p. 710]ⁱ. 

4. [Nmass] Secreció fisiològica líquida.  ~ gàstric, ~ digestiu, ~ pancreàtic, ~ intestinal // segregar ~. No obstant, en infusió aquesta planta us anirà bé com estimulant del suc gàstric, contra l'anorèxia o manca d'apetit. [Mascarell (1961): 58, p. 61]ⁱ. 

5a. [Nincompt de N₁] (N₁[activitat]) Profit que es treu [d'una activitat]₁.  treure ~. Sospitàvem, per altra banda, que no ens podia passar res greu, i miràrem, amb les millors intencions, de treure suc de la nostra aventura. [Sagarra (1954): N, p. 369]ⁱ. 

5b. [Nincompt] Substància^1a. En ella foren impresos els fulls diaris "Acció Catalana", "El Pueblo" i "Rebeldes", i publicacions de poc suc i, sortosament, de vida transitòria. [Sallarès (1963): 60, p. 17]ⁱ. 

6. [Nmass (de N₁)] (N₁[cos]) Líquid que es desprèn [d'un cos]₁. [...] porten una caixa de fusta i una olla a la mà que regalima un suc negre tot al llarg de la carretera per on van passant. [Pla (1966): N, p. 155]ⁱ. 

7. [Nmass_pl] Fems líquids. Si passant per un poble, us adoneu que no hi ha fems pels carrers, ni sucs de les quadres i corrals, ni buines de bou, ni aigües pudentes, ja podeu afirmar que en el poble es moren de gana. [Pla (1934): N, p. 128]ⁱ. 

•8. [Nmass] Nèctar¹. I tot d'una, la Maria, mentre ell badava mirant una abella que xuclava suc de flor, se li acostà de puntetes i el punxà. [Rodoreda (1974): N, p. 210]ⁱ. 

•9. [Nincompt] Seny^1a. ¡Té tan poc suc i és tan poc fi | lo que's diu nou, | que tot lo món diu per a si | lo que li cou! [Artola (1947): P, p. 58]ⁱ. 

•de suc i bruc loc. adj. 1. [N₁ LOC] (N₁[cosa]) [Cosa]₁ d'interès. A més de la música, vivia moltes coses de suc i bruc; era xerraire sense atabalar, cultivat sense pedanteria i cavaller sense una engruna d'afectació; humaníssim, decent i d'una lleialtat que s'hi podia pujar de peus. [Sagarra (1954): N, p. 752]ⁱ. 

•ni suc ni bruc loc. nom. 1. [V₁ LOC] [No tenir]₁ cap mena d'interès.  no tenir ~. En aquests països el peix salat es menja bullit i de qualsevol manera i no té ni suc ni bruc. [Pla (1925): N, p. 94]ⁱ. Var.: •suc ni bruc.

sense suc ni bruc loc. adj. 1. [N₁ LOC] (N₁[cosa]) [Cosa]₁ de poc interès. El seu pare ha mort, el seu germà canonge ha mort, el petit fa una vida trista sense suc ni bruc, al costat de la seva mare, i les dues noies ja no són d'aquest món. [Sagarra (1954): N, p. 49]ⁱ. 

•sense suc ni lluc loc. adj. 1. Sense suc ni bruc¹ (loc.). [...] ninots conservadors en conserva, pasta de lata, enciamades del dia abans, peix sense sang, cipies flonges, sense suc ni lluc [...]. [Rusiñol (1902): N, p. 133]ⁱ. 

•suc de bobina loc. nom. 1. Suc³ fet a base de borratja. [...] casi mos tornen á tots tontos y bolonios, com si els españòls no foren tontos, y no els hagueren empeltat á tots la pallòla en suc de bobina y en sustansia de albarda y albardó posá tres hòres en infusió de resòli y pallaeta. [El Mole (1840): 41, niv. 2, p. 2]ⁱ. 

•suc de cervell loc. nom. 1. Treball intel·lectual. [...] en venir l'hora, posaven en joc tota la seva potència intel·lectual, i amb suc de cervell i amb voluntat feien anar el motor calent perquè donàs el rendiment màxim. [Ginard (1960): 78, p. 97]ⁱ. 

•suc de colze loc. nom. 1. Dedicació intel·lectual. D'això es tractava, al capdavall: l'excés de temps i suc de colze que he esmerçat a fer-me savi, i a posar al mercat dos o tres llibres [...]. [Ferraté (1976): P, p. 14]ⁱ. 

•suc de fem loc. nom. 1. Purí¹. [...] mullant repetides vegades el fem amb el purin (suc de fem), de composició alcalina i que porta grans quantitats de carbonats de potassa i amoníac, no hi podràn haver perdues en el fem. [Raventós (1916): 66, p. 29]ⁱ. 

•suc i bruc loc. nom. 1. [V₁ LOC] (V₁[tenir]) [Tenir]₁ interès. Per provar que l'excursionisme té suc i bruc i no és una acció qualsevol, no cal insistir a retreure que, en començar a la nostra terra, fou per servir una cultura autòctona. [Santasusagna (1959): 79, p. 114]ⁱ. Var.: •el suc i el bruc.

Var.: suquet ^e.

Compl.: Cop donat amb el cap [DIEC, DCVB]; Vi o altra beguda alcohòlica [DCVB]; a suc de doblers loc. prep. A força de gastar [DCVB]; suc de braó loc. nom. Fatiga [DCVB]; suc de cadira loc. nom. Feina d'estudiar [DCVB]; suc de cervellina loc. nom. Seny [DCVB: cervellina]; suc de parres loc. nom. Vi [DGMG: parres, DMCF: parres]; tenir tant de suc com la granera loc. verb. Ésser molt curt d'enteniment [DCVB: granera].