llucar v.

•1a. [N₁ V N₂/que Vind₂] (N₁[animat]; N₂[ésser viu, objecte, fet]) Veure^1a. La Valèria em llucà tot seguit i en passar pel davant de la nostra taula em saludà carinyosament. [Santamaria (1925): N, p. 91]ⁱ. Però la llum, en morir, em permeté just de llucar que un estranger havía entrat, un home de la meva alçaria més o menys, estretament embolicat dins una capa. [Riba (1915) [T]: N, p. 148]ⁱ. 

•1b. [N₁ V hi] (N₁[humà]) Veure^2c-s'hi. [...] com ja no hi llucava de tres passas lluny, en lloch del món assolía a veure al jayo. [Casellas (1901): N, p. 270]ⁱ. 

•2a. [N₁ V (N₂)] (N₁[animat]; N₂[ésser viu, objecte, fet, lloc]) Mirar^1a. Caminava a poc a poc, llucant les botigues que vessaven una clapa de claror sobre la vorera. [Plana (1923): N, p. 170]ⁱ. Aixeca'l cap y veu passar aprop un vol d'aloses; lluca ràpidament al seu entorn y, no trobant res, apunta y engega furient el crostó, com si fos un còdol. [Albert Paradís (1907): N, p. 77]ⁱ. L'home aixecà'l cap, llucà una mica y després aclucà'ls ulls y ensenyà les dents. [Albert Paradís² (1905): N, p. 98]ⁱ. 

•2b. [N₁ V N₂] (N₁[humà]; N₂[animat, lloc]) Sotjar^1a. De tant en tant ens llucava amb recel. [Pons (1956): N, p. 104]ⁱ. 

•2c. [N₁ V N₂] (N₁[humà]; N₂[ésser viu, objecte, fet]) Ullar^1a. Feia temps que ja havia llucat la mare, perquè la trobava una dona polida i endreçada. [Roig (1982): N, p. 56]ⁱ. 

3a. [N₁ V (N₂)] (N₁[humà]; N₂[sentit, essència, caràcter, qualitats]) Entendre [el sentit, l'essència, el caràcter, les qualitats d'algú o d'alguna cosa]₂. Llur caràcter o segell de sanitosa modernitat, no és altre. Els qui no el lluquin, és que, ben segur, són avantguardistes a ultrança [...]. [Matas (1927): 75, p. 33]ⁱ. Moltes vegades no lluquem més enllà de la nostra feina, sense treure el nas al defora de les quatre parets del nostre obrador, del nostre despatx, del nostre afer. [Vicens i Vives (1960): A, p. 53]ⁱ. 

3b. [N₁ V hi] (N₁[humà]) Saber entendre el sentit de les coses. Potser és que jo no hi lluco prou, però no sé veure cap mena d'interès per mi en el que feu, ni en el que escriviu. [Bertrana (1948): N, p. 191]ⁱ. 

•3c. [N₁ V N₂/que Vind₂] (N₁[humà]; N₂[fet, idea, assumpte]) Entendre^1a. Jo no sé còm fou, qu'aqueix alt funcionari llucaría tan promte la flaca del bon doctor [...]. [Oller (1918): N, p. 167]ⁱ. Que no lluqueu que amb les seves atzagaiades la nostra causa guanya un cent per cent cada dia? [Nadal (1928): 32, p. 28]ⁱ. 

•3d. [N₁ V N₂ (en N₃)] (N₁[humà]; N₂[qualitat, característica, sentit, element]; N₃[obra, expressió, manifestació, situació]) Observar^1c. ¿Qui, en el tempestuós drama Macbeth no lluca, com un llampegueig de profunda veritat, les connexions entre l'ambició i el crim i entre el crim i el remordiment [...]? [Ruyra (1933): 85, p. 14]ⁱ. [...] si mai lluco per atzar cap misèria dels meus germans, procuraré cobrir-la amb set vels de caritat i set vels de misericòrdia. [Ruyra (1919): N, p. 191]ⁱ. 

•4a. [N₁ V] (N₁[llum]) [La llum d'un astre]₁ començar a aparèixer en el cel.

•4b. [N₁ V] (N₁[ésser viu, objecte, lloc]) Començar a esdevenir visible. [...] un tern, assats balder, | per la malla del qual un colze lluca [...]. [Bofill i Mates (1929): P, p. 133]ⁱ. 

5. [N₁ V]; •[N₁ V N₂] (N₁[arbre, arbust]; N₂[rebrot]) Rebrotar³. Llucar, créixer, florir en l'aire assolellat, | entre olivers, en una terra antiga. [Torres (1947): P, p. 92]ⁱ. Si talles només les rames, l'arrel intacta rebrotarà, i llucarà nous llucs d'iniquitat. [Nolla² (1959) [T]: 24, p. 26]ⁱ. 

Var.: •lluscar ^e.

•lluc m. (procés 6) D'esma o guaitant a llucs per entre els plecs de la mortalla [...]. [Riba (1957): P, p. 38]ⁱ (acc. 2a). 

•llucada f. (procés 6) Camina de puntetes fins a l'entrada del dormitori, hi dóna una ràpida llucada, corre cap a la porta del bany, l'obre, mira a dins i surt al passadís. [Porta (1986): T, p. 5]ⁱ (acc. 2a). [...] dèbil flor d'istiu, fresca al matí i seca a la tarda; gota d'aigua palpitant i fosa a la primera llucada de sol [...]. [Aragó (1917): 30, p. 54]ⁱ (acc. 4a). 

•llucador adj. (procés 1) Redressat, | fa una passa | més el blat. | No rosseja | ni es groc, no, | mes oneja | llucador. [Bofill i Mates (1908): P, p. 159]ⁱ (acc. 1a).