lluc m. (llucs)

•1. Vegeu llucar v.

2a. [Ncompt (de N₁)] (N₁[planta]) Rebrot llarg i dret. Allí els altíssims llucs d'atzavara, que semblen arbres convencionals i d'intenció simbòlica [...]. [Ruyra (1920): N, p. 159]ⁱ. [...] tallàvem els llucs espigats que eixien, drets com a candeles, de les ufanoses mates de vimetera. [Lluís (1955): 39, p. 15]ⁱ. 

•2b. [Nincompt] Llucada².  treure ~. Y esbrina, | una per una, si ja treuen lluc | les cols d'hivern. [Bofill i Mates (1908): P, p. 127]ⁱ. 

3a. [Nincompt (de N₁)] (N₁[humà]) Aptitud mental per a llucar^3b-hi.  tenir ~, perdre el ~. El nostre lluc ha vist de seguida a què anava aqueixa casta que s'ha apoderat del govern d'Espanya. [Nadal (1928): 32, p. 27]ⁱ. [...] els seus ulls, que no diuen cap cosa, que no revelen cap lluc especial, són més inquisitius que els ulls dels altres [...]. [Sagarra (1932): N, niv. 2, p. 92]ⁱ. 

•3b. [Ncompt (de N₁) (de N₂)] (N₁[humà]; N₂[activitat, funció, servei]) Aptitud (vegeu apte^1a, proc. 5). [...] aquests són els sols que tenen lluc de poeta i vocació real i positiva per la poesia [...]. [Arús (1919): A, p. 61]ⁱ. Professions i indústries que exigissin lluc intel·lectual caigueren en llurs mans [...]. [Carner (1921) [T]: 28, p. 81]ⁱ. 

•4a. [Nincompt (ADJ₁/de N₁) (de N₂)] (N₁[qualitat, condició]) Aspecte^2b. No és pas per malfeiner que talment et descuida el teu amo, | ni tampoc hi ha en tu cap lluc d'esclau per qui et mira | la cara o l'alçària: com sigui que tens retirança de rei. [Riba³ (1919) [T]: P, p. 151]ⁱ. [...] esblanqueïda, va parant ses teles | una aranyota de sinistre lluc [...]. [Carner¹ (1918): P, p. 76]ⁱ. El repertori dels orfeons de França, té tot un altre lluc. [Millet (1918): 78, p. 7]ⁱ. 

•4b. [Nincompt de N₁] Bon aspecte que es percep d'una cosa observada. Els vells terrassans anaven a extasiar-se en la ufana i lluc de les viandes [...]. [Bertrana (1932): N, p. 113]ⁱ. 

•4c. [Ncompt de N₁] (N₁[fet, assumpte, idea]) Indici^1b. [...] barboteja una explicació ab tantas veus inarticuladas y tants mots mal aplicats, que, encara que hagués tingut algun lluch de rahó, hauría sigut inintel·ligible. [Ruyra (1902): N, p. 127]ⁱ. 

•5. [Nincompt de N₁] (N₁[matèria, cosa]) Mica^1a. Jo dic que la llur excessiva densitat no ens privava d'apreciar això —tota-vegada no copçàvem ni un lluc de lluna ni d'estrelles— ni hi havía cap claror de llampec. [Riba (1915) [T]: N, p. 104]ⁱ. 

•6. [Ncompt] Lluquet¹. No hi havia sinó dues candeletes i encara la una d'elles sense lluc, ni rastre de mixtura. [Ruyra (1919): N, p. 36]ⁱ. 

•7. [Nincompt (de N₁)] (N₁[lloc]) Vista^3b. [...] un bossinot de paretota enrunada assí, un altell sense gayre lluch més avall, eran els principals ornaments del quadro. [Albert Paradís² (1905): N, p. 43]ⁱ. 

•sense suc ni lluc loc. adj. 1. Vegeu suc m.