Aquesta guia d’utilització del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) té per objectiu posar a disposició dels usuaris la informació necessària per a la consulta i la interpretació del diccionari. Amb aquesta finalitat s’hi recullen els aspectes essencials de la macroestructura (nomenclatura i informacions relacionades amb la nomenclatura) i de la microestructura (elements estructurals dels articles). Complementàriament, el significat de certes informacions codificades (abreviatures i símbols) es recullen en diversos documents vinculats amb aquesta guia; l’usuari trobarà, en els apartats corresponents i en els mateixos articles del diccionari, els vincles corresponents per a la visualització d’aquests materials de referència.
Els articles del DDLC s’organitzen en dos nivells: la capçalera (que té com a element nuclear l’entrada) i el cos (que conté els diferents elements que descriuen els usos de l’entrada).
La capçalera, que està formada per l’entrada, la categoria i, quan és pertinent, la informació flexional, el rang i el perfil morfològic, caracteritza la totalitat de l’article.
Les informacions del cos de l’article s’organitzen en diversos apartats: el conjunt de les accepcions (que descriuen els sentits del mot directament o per via indirecta a través d’una remissió), les locucions (que inventarien i descriuen les unitats lèxiques formades per més d’un mot que són associades a l’entrada), les variants formals, apreciatives i flexionals de l’entrada (que recullen les realitzacions especials de l’entrada no previstes per la caracterització morfològica de l’entrada), la derivació (que inventaria i il·lustra els derivats predictibles) i la informació complementària (que recull els sentits i la fraseologia no documentats en el corpus de referència per a la redacció del diccionari, però sí en els repertoris lexicogràfics tinguts en compte com a complement). L’article lexicogràfic estàndard del DDLC té l’estructura de components representada a la figura 1.
Figura 1. Estructura de l’article estàndard.
L’existència de les remissions dins el diccionari reflecteix el caràcter complex de la nomenclatura del DDLC, que està formada per una sèrie d’elements principals caracteritzats a través de descripcions lexicogràfiques pròpiament dites i per elements subsidiaris que es caracteritzen a través de remissions a d’altres articles (l’estructura dels articles d’aquest segon tipus està representada a la figura 2). Per efecte dels fenòmens propis del lèxic de les llengües, es produeix en ocasions que una unitat conté informacions tant de caràcter remissiu com descriptiu.
Figura 2. Estructura de l’article secundari.
El DDLC incorpora altres informacions que assenyalen factors de naturalesa extralingüística associats a la informació descriptiva. Es tracta, concretament, de les marques de no normatiu (•) i de no documentat (º). La marca de no normatiu assenyala que un element o un dels seus components (entrada, accepció, patró sintàctic, locució, derivat, variant formal) no es troba recollit en el repertori lexicogràfic normatiu de l’IEC. Per altra banda, la marca de no documentat, que és d’aplicació més restrictiva, es refereix al fet que algun dels components de descripció, incorporat al DDLC per motius de coherència i complementarietat de la descripció, no s’ha trobat documentat en el corpus.
L’entrada és l’expressió de la forma canònica de l’element lèxic tractat en un article; és a dir, la representació convencional d’una unitat lèxica, a través de la qual tenim accés a la informació lexicogràfica que duu associada. En el DDLC l’element clau per a la diferenciació dels articles lexicogràfics és l’entrada, unida indissolublement a una categoria i a un paradigma de flexió; així, doncs, una combinació determinada de forma canònica, categoria lèxica i paradigma de flexió encapçala un únic article en el diccionari.
Les entrades poden ser simples (amb una sola categoria) o complexes (amb categoria múltiple m. f.). L’entrada complexa es reserva als substantius en què la variació de gènere o bé no suposa un canvi de significat o bé està lligada al sexe del referent.
a prep.
absolut adj.
acabar v.
acord m.
apuntador m. apuntadora f.
ja conj.
just adv.
mar m., f.
oh interj.
set f.
violinista m., f.
La informació flexional associada a l’entrada pren com a referent la flexió normativa (les formes flexionals no normatives que apareixen en el corpus figuren a l’apartat de variants). La representació d’aquesta informació en la capçalera de l’article és diversa en funció del fet que el mot correspongui a una categoria nominal o a una categoria verbal.
La informació flexional corresponent a les categories amb flexió nominal s’expressa mitjançant el desenvolupament, entre parèntesis i diferenciada tipogràficament, de la sèrie de formes corresponents a l’entrada. Així, els substantius variables de nombre incorporen com a informació flexional la seva forma de plural, fins i tot en el cas que coincideixi amb la forma de singular:
any m. (anys)
país m. (països)
disc m. (discs o discos)
socors m. (socors o socorsos)
terra f. (terres)
acció f. (accions)
globus m. (globus)
temps m. (temps)
Els substantius defectius pel que fa al nombre (és a dir, els que només es realitzen en forma singular o en forma plural) no incorporen informació flexional.
fra m.
beceroles f.
En el cas de les entrades complexes s’associa la forma de plural a cadascuna de les entrades de l’article. Quan hi ha una única forma comuna de singular, aquesta forma pot dur associades una o dues formes de plural, segons el cas.
suís m. (suïssos) suïssa f. (suïsses)
àrbitre m. (àrbitres) àrbitra f. (àrbitres)
pianista m., f. (pianistes)
infeliç m., f. (infeliços infelices)
En el cas dels adjectius i dels anomenats genèricament determinants (article, indefinit, quantificador), a més de la flexió de nombre hi pot haver flexió de gènere. Per a facilitar la interpretació de l’explicitacio del paradigma, les formes del femení singular van en negreta com l’entrada.
ple adj. (plens plena plenes)
anàleg adj. (anàlegs anàloga anàlogues)
modest adj. (modests o modestos modesta modestes)
perfecte adj. (perfecta perfectes)
capaç adj. (capaços capaces)
important adj. (importants)
el art. (els la les)
tant quant. (tants tanta tantes)
Els adjectius i determinants invariables de gènere i de nombre duen la marca inv.
antidisturbis adj. (inv.)
cada indef. (inv.)
més quant. (inv.)
Pel que fa als verbs, un vincle situat a continuació de l’entrada i la categoria dóna accés a un quadre amb la flexió completa.
Cada entrada del DDLC porta associada una informació estadística que en reflecteix la importància relativa dins del conjunt del vocabulari. Aquesta informació, que es representa simbòlicament, en forma no numèrica s’obté a partir de les dades quantitatives que proporciona el corpus i té en compte no tan sols la freqüència d’aparició sinó també la repartició més o menys uniforme de cada element lèxic dins del conjunt del corpus. S’han establert 5 categories o rangs que determinen els diferents grups de vocabulari, de més usual (rang 1) a menys usual (rang 5).
| Rang | Representació | Ús | Exemple |
| 1 |  |
molt usual | memòria f. (memòries) |
| 2 |  |
usual | ofegar v. jugar |
| 3 |  |
bastant usual | ocult adj. (ocults oculta ocultes) |
| 4 |  |
poc usual | delerós adj. (delerosos delerosa deleroses) |
| 5 |  |
inusual | unicolor adj. (unicolors) |
En les entrades nominals i verbals corresponents als rangs 1, 2 i 3 s’especifica en forma percentual arrodonida la repartició de les seves ocurrències al corpus d’acord amb determinades categories de naturalesa gramatical, que varien en funció de la categoria de l’entrada.
En els substantius es consigna exclusivament el nombre. En els verbs es consignen: a) el tipus de forma amb relació a la categoria persona, per al conjunt de les formes; b) les diferents modalitats aspectuals de les formes no personals; i, c) les categories de mode, temps (entès com a combinació de temps, mode i aspecte) i persona (entesa com a combinació de persona i nombre) de les formes personals simples.
Els valors corresponents als diferents paràmetres de classificació s’expressen a través d’uns quadres que assenyalen la proporció en què apareixen en el corpus, i que acompanyen l’entrada. Aquests quadres tenen la forma següent:
a) per als substantius:
| N | s | p |
| N | 96 | 4 |
| N | 17 | 83 |
b) per als verbs:
| F | p | np | ||||||
| NP | if | ge | pp | |||||
| M | in | su | im | |||||
| T | pi | ii | pt | fu | co | ps | is | im |
| P | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 |
| F | 88 | 12 | ||||||
| NP | 5 | 7 | 89 | |||||
| M | 99 | 1 | 0 | |||||
| T | 59 | 25 | 6 | 4 | 5 | 1 | 0 | 0 |
| P | 5 | 4 | 64 | 5 | 2 | 21 |
En el cas de les entrades complexes la capçalera de l’article incorpora un quadre per a cada entrada, quan cadascuna de les dues entrades compleix la condició de pertànyer a un dels rangs esmentats; a l’esquerra se situa el quadre corresponent a l’entrada m. i a la dreta el corresponent a l’entrada f.
|
|
|
|
En cas que una de les dues entrades no compleixi aquesta condició, la informació es recull únicament per a l’entrada que la compleix.
|
|
L’accepció és un element estructural complex (ja que està format al seu torn per un cert nombre d’elements) i recursiu (ja que és susceptible de repetir-se tantes vegades com usos i significats diferents cal descriure). Els sectors de l’article que s’organitzen en accepcions són dos: l’inventari de sentits de l’entrada i l’inventari de sentits de cadascuna de les locucions associades a l’entrada.
Des del punt de vista formal, les accepcions poden ser descriptives o bé remissives. Les accepcions descriptives vehiculen la informació general de l’article lexicogràfic ja que contenen la descripció semàntica i sintàctica de cada sentit i els exemples il·lustratius; a més, poden incorporar col·locacions i, en el cas de les accepcions de l’entrada, conversions sintàctiques.
llançar ~. Segon, que els qui ens ataquen estan llançant bastonades de cec i igualment ho faran si ens retirem. [Cabré (1984): N, p. 153]i.Les accepcions remissives contenen com a única informació la referència a un altre article, on pot trobar-se la informació descriptiva necessària.
Les accepcions remissives s’ordenen sempre en primer terme, abans de les descriptives, i s’identifiquen amb un número. Les accepcions descriptives es codifiquen d’acord amb un sistema jeràrquic de dos nivells potencials (el número, obligatori, i la lletra, facultativa) de manera que les diferents accepcions d’un article pertanyents a un mateix número formen un grup d’accepcions semànticament pròximes. Cadascun d’aquests grups d’accepcions s’ordena d’acord amb la seva freqüència conjunta d’aparició al corpus. Dins de cada grup lògic, les diferents accepcions es classifiquen també amb criteri freqüencial, tret de les accepcions que tenen una definició metonímica, que se situen immediatament després de l’accepció corresponent a la seva base semàntica.
aparell ~, centre ~. L'activitat dels enzims respiratoris (deshidrogenasa succínica i oxidasa citrocroma) en els teixits que envolten l'os minva notablement. [Alsina (1970): 61, p. 24]i. via respiratòria, malaltia respiratòria, òrgan ~, afecció respiratòria, múscul ~, infecció respiratòria, mucosa respiratòria, insuficiència respiratòria, paràlisi respiratòria. [Els gasos irritants] Determinen la secreció de líquids al nas i als bronquis, provoquen nàusees, poden causar un síncope respiratori [...]. [Organització (1937): 61, p. 78]i. gimnàstica respiratòria. [Les instal·lacions i equips de salvament] hauran d'estar proveïts d'aparells respiratoris complets, amb la deguda provisió d'oxigen i aire líquid [...]. [Ballester (1934): 61, p. 115]i.El patró sintàctic és el primer element estructural de l’accepció, i descriu les propietats d’inserció sintàctica de l’entrada (o de la locució) en una accepció concreta. Les informacions que s’expliciten en el patró poden ser de naturalesa diversa (argumental, morfològica, semosintàctica) i permeten recollir totes les particularitats de comportament morfosintàctic de manera formalitzada i integrada.
El patró sintàctic es formula com una cadena d’elements gramaticals d’extensió variable, els components bàsics de la qual són o bé una categoria lèxica pròpiament dita (nom, verb, etc.) o una locució, o bé una forma literal (a, de, que, etc.).
El patró sintàctic és bàsic per a la interpretació de la definició lexicogràfica. El lligam entre el patró i la definició s’estableix sovint de forma explícita, mitjançant elements coindexats, de manera que un símbol del patró amb un determinat subíndex numèric pot estar lligat a un element extrínsec de la definició, amb el mateix subíndex.
El nucli del patró, és a dir, la part del patró que correspon a l’entrada, pot incorporar una sèrie de modificadors que en determinen les propietats concretes dins del patró. La naturalesa d’aquests modificadors és molt diversa, i en general van lligats a les propietats que cal especificar per a cada categoria, la qual cosa implica l’existència de restriccions de combinació entre unes i altres. Per exemple, les marques compt, incompt, mass, que es refereixen a les propietats de comptabilitat i de quantificació dels noms, només s’apliquen a la categoria N, mentre que no grad, que es refereix a la impossibilitat d’admetre modificadors de grau, es pot referir a les categories ADJ i ADV.
L’alternativitat de dues possibilitats de realització en una mateixa posició del patró es representa convencionalment amb la barra inclinada "/", que fa de separador entre ambdues possibilitats.
presa de ~, ~ de classe, ~ de poble // ~ nacional, ~ col·lectiva, ~ clara, ~ exacta, plena ~ // adquirir ~, prendre ~, tenir ~ // ~ d'existir, ~ d'ésser. Una característica important és la consciència de malaltia: el neuròtic se sent malalt [...]. [Abella (1963): 61, p. 53]i. La consciència de ser estimats ens fa capaços d'estimar els altres [...]. [Estradé (1974): 24, p. 86]i. Tingué plena consciència que acabava de llençar la seva joventut. [Rodoreda (1974): N, p. 378]i. [...] la presa de consciència acostuma a anar després de l'acció [...]. [Gil (1966) [T]: 10, p. 111]i.Els elements alternants de dins el patró es classifiquen d’acord amb la seva freqüència d’aparició i, en cas d’igualtat, per ordre alfabètic.
mirada d'~ // ~ implacable, ~ mortal, gran ~, ~ personal, vell ~, ~ profund // ple d'~ // mirar amb ~. [...] gest hostil envers la mare, especialment odi a la germaneta més petita [...]. [Roman (1929): 15, p. 202]i. El Dietari d'En Francesc Puig conté sobre l'intentat procés d'En Claris detalls interessantíssims [...] que proven fins a quins extrems arribaven la malvolença i l'odi contra ell. [Rovira i Virgili (1922): 99, p. 30]i. [...] és, de tots, el mortal de més baix preu, xop, un no-ningú, incontinent, i ple d'odi per la seva dona. [Olivar (1934) [T]: T, p. 139]i. Un infant que se senti ple d'odi envers la persona estimada farà mal a un altre nen o farà malbé les joguines [...]. [Martín (1974) [T]: 15, p. 22]i. A mig aire del cel veu l'esposa que fila i canta, i li suplica el perdó i el silenci de la gent que canta amb odi la trista cançó. [Romeu (1947): 85, p. 138]i.L’opcionalitat d’un element, és a dir, la possibilitat que aparegui o no realitzat en una mateixa accepció, es representa convencionalment mitjançant l’ús dels parèntesis "(" i ")" que delimiten l’element opcional.
En determinats casos, a fi de reflectir en una mateixa accepció determinats fenòmens gramaticals que impliquen el canvi regular de posicions argumentals. Les transformacions sintàctiques que es representen amb alternances de patrons són la d’ergativitat i la de simetria (verbal o nominal). Els dos patrons alternants, que són modalitats relacionades d’una mateixa estructura, es tracten dins d’una mateixa accepció units pel signe "
".
[N2 Vpron] (N1[matèria]; N2[conducte]) [Matèria acumulada]1 obstruir [un conducte]2 de manera que impedeix el pas normal de fluid pel seu interior [Un conducte]2 obstruir-se de manera que té impedit el pas normal de fluid pel seu interior. ~ una canonada, ~ un vàter, ~ la gola, ~ l'orella, ~ un lavabo. [...] s'obliga a no deixar-hi entrar aigua, sigui per filtració, sigui per conductes, ni tampoc escombraries ni altres objectes que embussin la canonada [...]. [Jordana1 (1931): 35, p. 109]i. Ha entrat amb la seva gorra greixosa i la seva pipa cremada, que només neteja quan es ben embussa. [Rodoreda (1938): N, p. 40]i.
adj. [...] baixava una canal quasi embussada de molses on l'aigua no corria sinó com un degoteig [...]. [Sarsanedas (1954): N, p. 44]i. [N1+2 V] (N1[animat]; N2[animat]) [Algú, un animal]1 viure1b en companyia [d'algú, d'un animal]2 [Diverses persones, diversos animals]1,2 viure en mútua companyia. Cada vegada era més difícil conviure amb el pare. [Roig (1977): N, p. 227]i. Havien de conviure dins una cabina de 4,1 x 3,90 x 1,40 metres. Eren de diferents races, llengües, procedències culturals, nacionalitats, professions, mentalitats, religions... [Oriflama (1974): 41, niv. 10, p. 69]i. m. I era veritat que el conviure de les dues es pronosticava tempestuós. [Domínguez (1972): N, p. 127]i. [Ncompt de/entre N1+2] (N1[territori]; N2[territori]) Línia que separa [un territori]1 [d'un altre territori que està a tocar]2 Línia que separa [dos territoris que estan a tocar]1,2. ~ natural, ~ política, ~ geogràfica, ~ comuna, ~ pirinenca. El nunci envià a la frontera de Catalunya amb Aragó un amic seu italià com a delegat [...]. [Serra (1966): 97, p. 72]i. La situació geogràfica de Ripoll, d'excessiva proximitat a la frontera amb França, havia de ser la causa principal de la seva declinació. [Graells (1974): 62, p. 25]i. Vaig tornar a passar la frontera i em vaig instal·lar a Ceret, definitivament. [Pla2 (1928): N, p. 141]i. [...] s'havia sol·licitat permís per travessar la frontera de les dues Irlandes per tal d'agafar els terroristes que es troben a la república d'Irlanda com a refugiats polítics. [Punt (1979): 40, niv. 1, p. 51]i. La frontera entre Nicaragua i Costa Rica té 320 quilòmetres de llargada [...]. [Avui (1983): 40, niv. 1, p. 69]i.Els elements de l’entorn del patró sintàctic que tenen un element nuclear de tipus nominal, verbal, adjectiu o adverbial (representats pels símbols N, V, ADJ o ADV) estan sotmesos, en molts casos, a restriccions semàntiques que afecten els elements lèxics que poden actualitzar-los en el discurs lingüístic. Aquestes restriccions indiquen la classe semàntica a què ha de pertànyer cadascun dels mots susceptibles d’aparèixer en una de les posicions de l’entorn i s’expressen entre claudàtors a continuació de l’element categorial afectat.
Les restriccions es formulen a partir de la determinació de la naturalesa semàntica de cada element de l’entorn i, per tant, són un element estructural subsidiari del patró sintàctic; la seva expressió és opcional llevat del cas que la definició contingui elements extrínsecs que s’hi refereixin.
La definició és un element obligatori de l’accepció descriptiva i es correspon amb l’estructura del patró sintàctic i amb les restriccions que afecten els seus elements. Les definicions del DDLC es basen, en general, en una paràfrasi definidora que estableix el gènere i les diferències específiques del definit. Aquesta paràfrasi té com a element de validació principal el fet de poder substituir el terme definit en un context adequat.
Determinades definicions contenen elements extrínsecs (que no intervenen en la substitució del terme definit) que tenen com a funció adequar la frase definidora a les característiques semàntiques i sintàctiques del definit. Aquests elements corresponen a posicions del patró sintàctic i van entre claudàtors.
~ una normativa. El Consell elaborarà les pròpies normes de funcionament intern, adequades al que disposen el present Decret i disposicions que el despleguin [...]. [Diari (1978): 32, p. 97]i.En determinats casos, quan certes particularitats d’una accepció ho requereixen, es recorre a definicions metalingüístiques (és a dir, explicitacions discursives del funcionament gramatical i semàntic del mot) que no segueixen els criteris de substituïbilitat esmentats.
Les col·locacions són combinacions lèxiques habituals que presenten una certa atracció mútua dels elements que les formen i que, alhora, tenen un significat conjunt que és funció dels significats dels seus components (inspirar confiança, afirmació rotunda, crua realitat).
La tipologia de les col·locacions és força variada, i pot obeir a relacions de tipus molt divers entre els elements que hi concorren. Les col·locacions del tipus N Adj, per exemple, poden ser intensificadores (desig ardent, lluita acarnissada), valoratives (agradable sorpresa, poble de mala mort), tipològiques (malaltia contagiosa, malaltia mental), etc.
Les col·locacions poden anar lligades a diversos elements estructurals del diccionari:
a) a una accepció de l’entrada principal
b) a una accepció d’una locució
c) a un derivat
S’introdueixen amb el signe 
i s’agrupen tipològicament, seguint un ordre establert; cada grup se separa de la resta amb el signe "//".
branca d'un ~, excitació d'un ~ // ~ òptic, ~ espinal, ~ ciàtic, ~ intercostal. Aquesta herba té la virtut de paralitzar els nervis de la faringe que determinen l'acte de la deglució, amb la paralització de la qual aquesta és imposible. [Griñó (1976): 61, p. 85]i. Aquest nervi acaba en el gangli cervical superior. [Pi i Sunyer (1936): 61, p. 21]i. atac de nervis, crisi de nervis // tenir nervis, excitar els nervis, calmar els nervis, atacar els nervis, sentir nervis, dominar els nervis, patir dels nervis, crispar els nervis, passar nervis, afectar els nervis. Si m'està permès de parlar, senyor, la vostra manera d'expressar-vos no convé als nervis de la senyora. [Benet i Jornet2 (1970): T, p. 99]i. Els meus guardians tenien els nervis exaltats. [Janer Manila (1972): N, p. 187]i. tenir ~. Si pogués ésser menys afectuosa i sensible, tindria força millor digestió i uns nervis d'acer. [Carner (1934) [T]: N, p. 112]i. sistema ~, malaltia nerviosa, excitació nerviosa. Mentre la diarrea infantil, la tuberculosi, la diftèria, la febre tifoide, etcètera, han estat eliminades i disminueix la mortalitat, el nombre de les malalties nervioses augmenta. [Vallespinosa (1971) [T]: 15, p. 30]i (acc. 1a). Comença la intoxicació per una gran excitació nerviosa amb grossa dilatació de la pupil·la, cara vermellenca i gola seca; poc temps després, deliri, alegre, trist o violent. [Calicó (1921): 63, p. 30]i (acc. 2a).Els exemples del DDLC són citacions extretes dels textos del corpus. Constitueixen els testimonis d’ús dels mots i són l’evidència textual que documenta diversos elements estructurals del diccionari: accepcions de l’entrada, conversions sintàctiques, accepcions de locució i accepcions de derivat.
Els exemples s’incorporen al diccionari tal com consten a les obres originals que formen el corpus de referència, sense fer-hi cap correcció lingüística ni d’estil. Per tant, de vegades els exemples poden no correspondre’s amb els usos normatius actuals.
Les referències situades a continuació dels exemples ofereixen una primera informació de l’obra de procedència (autoria, classificació temàtica, data de publicació, indicació de traducció). Fent clic sobre la referència de l’exemple es pot accedir a la referència completa de l’obra en qüestió.
formar un ~. [...] l'Institut d'Estudis Catalans ha acordat incloure en el lèxic oficial el verb alabar i el seu derivat alabança [...]. [Moll (1967): 82, p. 199]i. Sovint, en la formació d'un derivat, alhora que s'ajunta al primitiu un sufix o les terminacions verbals ar o ir, s'hi ajunta un prefix: si de agre es deriva agrir, de clar no es deriva clarir sinó aclarir [...]. [Fabra (1956): 83, p. 109]i.En el DDLC es tracten dos tipus de conversions, que són pròpies de la majoria de les llengües romàniques: la conversió de les formes de participi verbal a adjectiu i la conversió de l’infinitiu verbal a substantiu masculí.
Les conversions sintàctiques poden estar lligades a dos elements diferents del DDLC: les accepcions de l’entrada (no de les locucions) i els derivats. S’introdueixen amb el signe "
" precedint el codi de la categoria resultant de la conversió. Les conversions d’accepcions s’ubiquen al final de l’accepció, després dels exemples. Les conversions d’un derivat predictible, s’ubiquen sota el derivat, a continuació dels exemples.
adj. Una dita popular nostra, sempre molt atesa, diu que "No és bon casat qui no ha anat al Montserrat..." [Soldevila (1926): N, p. 138]i. m. Per al bon ús de les pauses en la declamació oratòria [...] és del més gran interès l'atendre la següent observació de caràcter general: en principi, l'orador ha d'evitar el fer pauses llargues [...]. [Puntí (1935): 84, p. 97]i. adj. [...] la nostra civilització ha girat els ulls vers aquell món meravellós de l'Alt Egipte, segles i més segles desatès. [Riera (1930): 93, p. 12]i (acc. 1a). [...] no 'm culpeu de la meva forsada intervensió en aquest debat, y teníu en compte que no podia deixar desateses les reiterades indicacions de nostre dignissim President [...]. [Martí (1904): 34, p. 6]i (acc. 1b). [...] m. En aquesta qüestió tan important, haveu d'evitar dues coses: 1a. el desatendre la veu de Déu; 2a. el creure massa depressa que es tracta de la veu de Déu. [Gros (1923) [T]: 24, p. 82]i (acc. 1b).Les combinacions lèxiques que presenten un cert grau d’opacitat pel que fa al significat es codifiquen amb una categoria específica i es tracten a l’apartat de locucions. Una locució en el DDLC és, per tant, qualsevol combinació lèxica que es comporta sintàcticament com un únic mot, que té un significat no deduïble directament dels significats dels seus components, i que presenta peculiaritats idiosincràtiques que la fan objecte d’una descripció específica.
Les locucions es tracten com a entrades subordinades dins un article i les seves accepcions incorporen, amb l’excepció de les conversions sintàctiques, els mateixos elements de descripció que les accepcions lligades a l’entrada (patró sintàctic, definició, col·locacions, etc.), amb la mateixa estructura i amb la mateixa presentació.
Una locució s’ubica, en general, a l’entrada del seu nucli sintàctic. El nucli sintàctic de la locució es determina a partir de l’element que aporta la categoria lèxica dominant en l’estructura sintagmàtica de la locució; per tant, es descarten en aquesta determinació els elements gramaticals com les preposicions, els determinants i les conjuncions.
L’ordenació de les locucions és alfabètica, i en cas d’homografia, s’ordena per la categoria de la locució, també amb criteri alfabètic.
home ~. Tothom tan gent d'església, tu mateixa ho eres de més jove, fins que, quedar tu tota sola, morts ton pare i ta mare, i deixar de veure't freqüentar la missa i els sagraments, va ser tot u. [Riera (1983): N, p. 50]i. matrimoni ~. Els practicants ocasionals "són els [...] qui vénen a demanar el bateig, o la primera comunió, o el matrimoni per l'Església o els que volen un servei religiós per al seu difunt". [Galbany (1980): 26, p. 37]i.Les variants són realitzacions especials d’una entrada o d’una locució que s’associen, respectivament: a) a l’article, com un dels seus elements estructurals primaris, en el cas de les variants d’una entrada; o b) a l’element estructural locució, en el cas de les variants de locució.
Hi ha tres tipus de variants d’una entrada: formals (variacions formals que afecten tot el paradigma flexional de l’entrada), apreciatives (adaptacions de tipus aspectual) i flexionals (formes flexionals no previstes en els repertoris normatius). Les variants formals (en negreta) i les variants apreciatives (en rodona) es representen mitjançant llur forma canònica. En les variants flexionals (en cursiva) s’indica el codi morfològic al costat de cada una.
Les variants de locucions són formes alternatives d’una locució que presenten canvis menors (que afecten elements no nuclears i que no suposen un canvi en la ubicació de la locució).
| LOCUCIÓ | CATLOC | VARIANT |
| donar set voltes | loc. verb. | donar trenta voltes |
| a esquena | loc. prep. | a l’esquena |
| ballar-la prima | loc. nom. | ballar-la ben prima |
| tenir entès | loc. verb. | tenir per entès |
| a la brasa | loc. adv. | a les brases |
| cametes me valguen | loc. adv. | cametes valgueu-me |
| de carn i ossos | loc. adj. | de carn i os |
| fer el bot | loc. verb. | fer el botet |
| de mai acabar | loc. adj. | de no acabar mai |
| camps a través | loc. adv. | a camps través |
| ficar-se de peus a la galleda | loc. verb. | ficar els peus a la galleda |
| agafat amb agulles | loc. adj. | agafat amb agulles de cap blanc |
| per cap diner del món | loc. adv. | per cap diner |
El conjunt de variants d’una locució es recull a continuació dels exemples.
Els derivats predictibles (és a dir, els que són resultat de processos derivatius sistemàtics i transparents a nivell sintàctic i semàntic) són tractats dins l’article encapçalat pel mot bàsic corresponent.
Els derivats presos en consideració poden obeir a: a) derivació afixal amb radical lliure: lleter, dins l’article llet; b) derivació afixal amb radical lligat: làctic, dins l’article llet; i c) derivació regressiva: redreç, dins l’article redreçar. D’altra banda, han estat agrupats en set processos diferenciats:
1) Adjectius derivats de verb amb valor passiu i de possibilitat
2) Adjectius derivats de verb amb valor actiu
3) Adjectius relacionals derivats de nom
4) Adjectius, noms i verbs derivats amb prefixos negatius
5) Noms de qualitat derivats d’adjectiu
6) Noms d’acció derivats de verb
7) Adverbis derivats d’adjectiu
En l’apartat de derivació, doncs, es recullen aquells usos lèxics que, havent estat obtinguts a partir d’un procés derivatiu, no presenten cap fenomen de lexicalització que introdueixi factors no previstos en la descripció formal d’aquest procés.
Tots els derivats tenen una entrada corresponent en la macroestructura del diccionari encapçalant un article secundari o un article principal. En el primer cas, el cos de l’article consisteix únicament en la remissió a l’article on és tractat el derivat. En el segon, aquesta remissió constitueix una de les accepcions de l’article.
En la caracterització dels derivats predictibles, hi intervenen els elements de descripció següents:
- la categoria lèxica del derivat,
- el procés derivatiu al qual s’adscriu el derivat, que informa sobre les categories d’entrada i de sortida del procés, sobre la definició formulària pertinent i sobre les estructures sintàctiques originàries i resultants,
- les col·locacions, que es posen juntes en un apartat deslligat de la relació amb les accepcions de l’article,
- els exemples del derivat, que en nombre d’un per accepció documentada n’il·lustren el comportament funcional, i
- les conversions del derivat, que s’il·lustren amb un exemple per accepció documentada.
Els exemples del derivat duen la referència al número d’accepció de l’entrada que actualitzen.
quadrat ~. [...] tot això la vida religiosa ho prèn com a coses emanades de l'harmonía, i per tant ho acepta tot, com articulable amb l'esperit religiós [...]. [Rucabado (1913): 17, p. 17]i (acc. 2a). ~ d'un so, ~ de la veu, punt d'~, mode d'~, base d'~ // ~ social, ~ econòmica. En l'articulació dels sons intervenen diferents òrgans, que segons tinguen o no moviment, es classifiquen en actius i passius. [Sanchis Guarner (1950): 83, p. 63]i (acc. 1a). Hom pot observar una fonamental modificació de l'articulació de l'economia catalana amb altres economies del seu entorn. [Bricall (1978): 33, p. 30]i (acc. 2a). No repetirem ara el que hem dit en el número 82 en parlar de l'articulació dels neumes; només volem recordar que cada una d'aquestes agrupacions està integrada per dos, tres o quatre sons [...]. [Altisent (1971): 78, p. 107]i (acc. 3). Per què l'espanyol no havia adquirit encara consciència de la funció que el Parlament podia complir en una nova articulació jurídica de l'Estat? [Domingo (1927): 32, p. 200]i (acc. 4). òrgan ~. La realització fonètica de mots en la cadena parlada comporta l'activitat coordinada dels òrgans articuladors [...]. [Recasens (1984): 81, p. 59]i (acc. 1a). Tanmateix, la crisi econòmica [...] ha minat profundament l'estabilitat del règim i del mateix PRI com a partit articulador. [Avui2 (1988): 41, niv. 2, p. 7]i (acc. 2a). En Estructures per a dos pianos és el programa de Mode de valors i d'intensitats de Messiaen l'element cohesionador i articulador de la successió sonora. [Valls (1967): 78, p. 20]i (acc. 3). hàbit ~, òrgan ~, anàlisi articulatòria. La fonètica experimental [...] ha renovat la seva metodologia gràcies a nous aparells que permeten una millor observació i descripció dels aspectes articulatoris i, especialment, acústics. [Veny (1986): 82, p. 387]i (acc. 1a). so ~, crit ~. Calla. No m'ho diguis. El resucitao... I, com sempre, li semblà que la d inarticulada era com si s'hagués engolit dins la foscúria d'una tomba. [Villalonga (1970): N, p. 148]i (acc. 1a). Hi ha un silenci de mort, un silenci trencat, només, per les paraules divagants i inarticulades de Ginés [...]. [Valldeperes (1941): N, p. 167]i (acc. 1b). Tota la nit ha estat dominada per una successió inarticulada de crits, de gemecs i de blasfèmies [...]. [Valldeperes (1941): N, p. 124]i (acc. 2a).En el cos principal dels articles el DDLC incorpora només les accepcions de l’entrada i de les locucions justificades per la seva aparició en el corpus; un apartat específic recull, com a informació complementària, els sentits i les locucions que no s’han documentat en el corpus, però que figuren en algun dels diccionaris que formen part de la Base de dades lexicogràfica (BDLex) de l’IEC:
| DIEC | - Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans (2007) |
| DGFP | - Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor (1985) |
| DCVB | - Diccionari català-valencià-balear, d’A. M. Alcover i F. De B. Moll (1968) |
| DGLC | - Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra (1932) |
| DPCV | - Diccionari Pal·las, d’Emili Vallès (1927) |
| DGMG | - Novísimo diccionario general valenciano-castellano, de Joaquim Martí i Gadea (1891) |
| DMCT | - Diccionari mallorquí Castellá, de Josep Tarongí i Cortès (1878) |
| NDMA | - Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin, de J. Josep Amengual (1858) |
| DVCE | - Diccionario valenciano-castellano, de José Escrig (1851) |
| DMCF | - Diccionari mallorqui-castella, de Pere Antoni Figuera (1840) |
| DLCL | - Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana, de Pere Labèrnia (1839-1840) |
| DEBJ | - Diccionario catalan-castellano-latino, de J. Esteve, J. Bellvitges i A. Juglà (1803-1805) |
| DMFC | - Diccionári menorquí españól francês y llatí, d’A. Febrer i Cardona (manuscrit, principis del segle XIX) |
Els diccionaris que aporten la informació complementària són diversos des de molts punts de vista: no només varien els criteris de representació gràfica que segueixen, sinó també la descripció dels mots i fins i tot la llengua que utilitzen en aquesta descripció. Totes aquestes diferències es neutralitzen a fi que cada unitat d’informació (sentit o locució) recollida al DDLC tingui una forma normalitzada i unitària.
La referenciació dels diccionaris font de cada nova accepció o locució es fa mitjançant les sigles específiques que figuren més amunt, i es classifiquen per ordre cronològic, de més modern a més antic. Quan l’entrada del diccionari font presenta variacions gràfiques que alteren significativament l’ordenació alfabètica o bé, en el cas de les locucions, quan la ubicació de la locució en el DDLC i la ubicació en la font lexicogràfica no és la mateixa, s’afegeix a la sigla del diccionari l’entrada de la font original.
El caràcter estrictament descriptiu del DDLC fa que, en moltes ocasions, calgui incorporar al diccionari informacions (entrades, accepcions, patrons sintàctics, locucions, etc.) que no estan avalades explícitament per la normativa o que són clarament contràries a les solucions normatives. Aquestes informacions es distingeixen de la resta mitjançant la marca de no normativitat (•).
Per a la consideració del caràcter normatiu o no de les informacions hom pren com a marc de referència el DIEC. La condició de no normatiu es marca explícitament, ja sigui de manera directa (amb la presència de la marca de no normativitat) o indirecta (amb la projecció de la no normativitat sobre les informacions que depenen estructuralment de l’element marcat). De l’absència d’aquest marcatge (directe o indirecte) es dedueix la condició de normatiu.
El codi de no normatiu pot afectar un element estructural de l’article, o una part d’un element (en el cas del patró sintàctic). Les propietats d’aquest codi es projecten jeràrquicament sobre els elements de rang inferior; així, doncs, s’omet l’expressió d’aquest codi en els nivells inferiors a un element que n’és afectat. Si l’entrada està codificada com a no normativa, s’entén que les accepcions i les locucions de l’article són igualment no normatives. Queden fora de l’abast de l’entrada les variants i els derivats, que es marquen explícitament.
Concretament, el codi de no normatiu pot afectar:
a) una entrada simple o complexa:
~ de palma, ~ de palla, ~ de feltre, ~ de teula, ~ d'estiu, ala del ~, pasta de ~ // ~ apuntat // llevar-se el ~, vestir ~, gastar ~, tocar-se amb un ~. [...] pòsa en filera als corredors, que s' han allaugerat de ròba, quedantse sòls en camisa i calsonçillos, llevantse també espardenyes i sombrero [...]. [Martínez (1947): 39, p. 152]i. cara de ~. Y com no hi ha ningú que compri lo que ja posseheix, á no ser que sigui un babieca, y en materia de interessos ha demostrat no serho l'hereu del Sr. Gassull [...]. [La Esquella (1894): 43, niv. 2, p. 5]i. Es dir, crida lo marit enrabiat, ¿que la babieca també li ha entregat una quantitat de diner?... [Un Centinella (1871): N, p. 170]i.b) la forma corresponent a un dels dos gèneres d’una entrada complexa:
~ de ribera, ~ de mar, ~ de muntanya. Ara passava un traginer amb el seu matxo enflocat de vermell [...]. [Pons (1956): N, p. 173]i. La mar guarda un cor d'estrella | a l'avenc del teu mirar | Anna, Anna, marinera, | traginera de la mar. [Marçal (1979): P, p. 67]i.c) la categoria corresponent a un dels dos gèneres d’una entrada complexa (quan la forma canònica és comuna):
d) una locució:
e) una accepció descriptiva (d’entrada o de locució):
adj. Ingredients: col lombarda, [...] ou dur picolat, bacó tallat prim i saltejat [...]. [Presència (1984): 41, niv. 1, p. 19]i.f) un patró sintàctic (d’entrada o de locució):
•[N2 Vpron] (N1[humà, fenomen atmosfèric, eina]; N2[objecte, ésser viu]) Tombar2a amb un cop violent Tombar-se a causa d'un cop violent. Les màquines abaten les espigues veloçment. [Pla (1953): N, p. 154]i. Les dues destrals no reposen: roseguen, estellen, abaten, aclareixen. [Ferran de Pol (1954): N, p. 121]i. [...] caigué llarg sobre el camí, com un gran arbre que s'abat, pesadament, definitivament. [Juan Arbó (1965): N, p. 172]i ~ de sopar, ~ de dinar. En acabat de les lleus tasques de cada dia, encara li resten hores sobreres per a llegir [...]. [Llor (1931): N, p. 256]i. En acabat de prendre cafè, encara va parlar del viatge a Cartagena amb avioneta i va dir que havia estat una cosa per explicar-la als néts [...]. [Rodoreda (1962): N, p. 146]i. I en acabat que la negra sang ne va ser escolada, | i que l'esperit va haver jaquit els ossos, tot d'una | esquarteraren el cos i tallaren bocins de les cuixes [...]. [Riba1 (1919) [T]: P, p. 70]i. És que li ha dit que anés a berenar i que, en acabat, li donaria un marron glacé. [Albert Paradís2 (1951): N, p. 216]i. En acabat la feina pla que fan veure que mai no t'han conegut. [Barbal (1985): N, p. 91]ig) determinats elements del patró sintàctic:
[N2 Vpron/•V] (N1[agent]; N2[element]) [Un agent]1 enfosquir notablement [un element]2 a causa de l'acció que hi exerceix [Un element]2 enfosquir-se notablement. ennegrit pel fum, sang ennegrida, bigues ennegrides // ~ les parets, ~ les dents. [...] si no era el mastegar tabac, vici que no deixà mai i que ennegrí cada vegada més unes grosses i sòlides dents [...]. [Capmany (1967): N, p. 91]i. Cosa semblant podem fer amb paper impregnat de clorur doble de pal·ladi i ferro, que pel vapor d'aigua s'ennegreix [...]. [Barnola (1918): 58, p. 34]i. Les zones malaltes no creixen o creixen poc [...] i després es produeixen esquerdes que amb el temps ennegreixen. [Bardia (1937): 63, p. 103]i. adj. En un racó, una vella icona ennegrida pel fum, barrejada amb ex-vots. [Berenguer (1965) [T]: N, p. 222]i.
fem] Període de temps que els comensals passen a taula1b conversant després d'un àpat. En un dinar oficial, el sobretaula s'allargassa i ningú sap com acabar. [Alavedra (1935): N, p. 152]i. Lluís Montllor, amb això d'assessorar la Júlia, venia a casa sovint, i s'hi quedava a dinar. Josep li donava les gràcies i mirava d'allargar una mica la sobretaula, per fer-li companyia a l'amic. [Simó (1983): N, p. 196]i.h) una variant formal (d’entrada o de locució):
i) un derivat de l’entrada
La normativitat de les accepcions remissives corresponents a les variants formals i als derivats es correspon obligatòriament amb el valor en relació amb la normativitat dels elements que les originen. En tots dos casos aquest valor no només depèn de l’aparició al DIEC d’una entrada d’igual forma que la variant o el derivat, sinó que també és necessari que el contingut que el DIEC hi associa es pugui interpretar com a corresponent a la variant o al derivat.
Pel fet de tractar-se d’un diccionari basat en un corpus, fora de l’apartat dedicat explícitament a informació lexicogràfica complementària, la informació que ofereixen els articles del DDLC és sempre documentada en aquest corpus. A fi, però, de mantenir la coherència estructural de l’article, en determinats casos s’incorporen informacions que no s’han documentat al corpus, marcades amb el signe "º"
El codi de no documentat pot afectar:
a) una de les paraules d’una entrada complexa:
b) un de dos codis gramaticals acumulats en una entrada:
c) un dels patrons complementaris en les transformacions d’ergativitat o de simetria o en les alternances de coreferència:
[N2 Vpron] (N1[agent destructor, agent erosiu]; N2[objecte, construcció, elevació del terreny]) Escantellar1 Escantellar-se. La posició econòmica fermíssima de sa casa era una mena de castell inexpugnable que podia perdre un merlet o dos, esvorellar-se-li el pont llevadís o rebre una catapultada a la torre de l'homenatge... [Valor (1980): N, p. 314]i.d) determinats elements del patró sintàctic:
ºpl] Peça de cuiro utilitzada per a tapar la vista lateral dels animals de tir. Estaves molt tossuda i semblaves un burro amb el seu aclucall. [Tallaferro (1985): 41, niv. 9, p. 3]i.