| |
si pron.
1. [PREP
1 PRON] Pronom reflexiu o recÃproc anafòric de tercera persona, complementari del pronom
ell, en funció de terme absolut de preposició (excepte d'un
de que denota possessió) i referible a persones.
~ mateix, ~ mateixa, ~ mateixos, ~ mateixes, ~ sol, ~ sola, ~ sols, ~ soles.
[...] els mecanismes econòmics, socials i ideològics que intentaven mantenir una societat idéntica a si mateixa. [Serrano (1984):
96, p. 29
]i.
[...] era amb tothom indulgent menys amb si mateix. [Llongueras (1925):
78, p. 64
]i.
[...] llancejant al diable que vol tirar cap a sà el plat de la balança en que hi há una ánima [...]. [Gudiol (1908):
75, p. 20
]i.
I estreny contra si, amb violència, Antonietta [...]. [Serrallonga (1984)
[T]:
T, p. 57
]i.
[...] ella, tan forta i tan segura sempre de si i tan serena, s'ha tornat com un infant [...]. [Juan Arbó (1947):
N, p. 166
]i.
[...] de la formulació genèrica el poeta passa al seu cas personal [...] i una força emocional inesperada el llença a dir-se, a parlar de si mateix i des de si mateix. [Fuster (1954):
86, p. 32
]i.
Aquesta confiança en si —"self trust"— és per a Emerson el mateix heroisme [...]. [Estelrich (1934):
A, p. 50
]i.
[...] les relacions socials dels homes entre si. [Duran (1982)
[T]:
32, p. 10
]i.
[...] no han estat fidels a llur deure primordial, envers els altres catalans i envers si mateixos. [Pous i Pagès (1937):
A, p. 92
]i.
La SÃlvia ho va poder comprovar per si sola. [Reginaldo (1985):
52, p. 12
]i.
És difÃcil de saber fins a quin punt allò que Milà de la Roca escriu sobre si mateix és cert [...]. [Ollé (1973):
99, p. 5
]i.
[...] el què el subjecte sent vers sà mateix [...]. [Mira (1938):
15, p. 23
]i.
[Wemmick] estava fent te per a si i per a l'Ancià . [Carner (1934)
[T]:
N, p. 477
]i.
[...] l'optimista té fè en ses forces, esperança forta en el triomf, amor a sà y a les coses. [Bardina (1909):
37, p. 9
]i.
2a. [PREP
1 de PRON] Pronom reflexiu o recÃproc anafòric de tercera persona, complementari del pronom
ell, en funció de terme absolut d'una preposició habilitada amb la preposició
de; el sintagma
de si en aquests casos és substituït normalment pel possessiu
seu.
~ mateix, ~ mateixa, ~ mateixes, ~ mateixos.
[...] aquesta vegada, per excepció, no va exercir damunt de si mateix el seu poder transformador [...]. [Maseras
1 (1932)
[T]:
28, p. 27
]i.
La projecció perpètua de si mateix cap a davant de si [...]. [Palacios (1964)
[T]:
14, p. 117
]i.
Alsá Abraham los ulls, y vegé detrás de sà un moltó enredat per las banyas en unas matas [...]. [Vergés (1874)
[T]:
26, niv. 3, p. 300
]i.
Aquests subjectes "aiguafestes", "derrotistes", "cà ustics" porten dins de si en plena ebullició, els impulsos tà nicodestructors [...]. [Mira (1938):
15, p. 29
]i.
En aquesta llum, platònica i tomÃstica, que es troba dintre de si, voltant la representació intel·lectual de la cosa, veu l'à nima l'essència d'aquesta [...]. [Esclasans (1950):
A, p. 45
]i.
[...] tot d'un plegat la vostra à nima s'arronsaria endins de sà mateixa horriblement [...]. [Corominas (1908):
A, p. 34
]i.
Sembla que l' home d'avuy te por, veritable por, de trovarse enfront de sà mateix y de sa propia conciencia [...]. [Sardà (1908):
79, p. 12
]i.
Pegá una volada'l cavall, despedint entorn de sà una grata resplandor [...]. [Bofarull (1862):
N, p. 53
]i.
[...] va pel món interior a son destà | convençut que no hi ha fora de si | més que lleu ficció de vana imatge. [Artola (1947):
P, p. 94
]i.
[...] comprengué altra volta que'l tenÃa lluny, lluny, infinidament lluny de sÃ... en apartats paratges misteriosos. [Albert ParadÃs
2 (1905):
N, p. 82
]i.
La ubriaquesa no li llevava'l pler de tenir a la dòna prop de sà [...]. [Albert ParadÃs (1907):
N, p. 215
]i.
[...] esperant en va sobre de sà la ma carinyosa que ans la consolava. [Bofarull (1862):
N, p. 68
]i.
[...] s'alsá Judas de Galiléa en lo temps del empadronament, y arrastrá tras de sà al poble [...]. [Prat
2 (1832)
[T]:
N, p. 183
]i.
•2b. [PREP
1 PRON]
(PREP1[damunt, dintre, sobre]) Pronom reflexiu o recÃproc anafòric de tercera persona, complementari del pronom
ell, en funció de terme absolut d'una preposició habilitada sense el suport de la preposició
de.
~ mateix.
Consagrar-se del tot a una filosofia perenne [...] és triomfar damunt si mateix. [Campreciós (1925):
16, p. 156
]i.
[...] s'encongia, es ficava dintre si mateix, aterrit. [Bertrana (1948):
N, p. 57
]i.
Lo cadaver que sobre sà tenia | Estaba sense cap [...]. [Cortada (1834)
[T]:
P, p. 17
]i.
[...] malgrat que li haguessin perjurat que jo era mort. No ho acabava d'acceptar dins si mateixa [...]. [Janer Manila (1972):
N, p. 157
]i.
2c. [PREP
1 de PRON]
(PREP1[dalt, després, fora]) Pronom reflexiu o recÃproc anafòric de tercera persona que alterna amb el pronom
ell, en funció de terme absolut d'una preposició habilitada amb el suport de la preposició
de o en funció de complement d'una locució preposicional; el sintagma
de si en tots aquests casos no és substituïble pel possessiu
seu.
~ mateix, ~ mateixa.
[...] la nà usea | de l'enfilat a dalt de si mateix [...]. [Ferrater (1960):
P, p. 11
]i.
Després de sà meteix, estima un á sa familia, que es lo cércol mes inmediat [...]. [Almirall (1901):
32, p. 33
]i.
[...] res estima fòra de sà mateix [...]. [Montoliu
2 (1904)
[T]:
A, p. 63
]i.
[...] allò que realment fa que l'home se senti veritable home en el fons de si mateix [...]. [Lligadas (1984):
20, p. 32
]i.
[...] tot home de creences ha de recercar [...] l'acord, de cara a si mateix, entre el pensament i l'acció [...]. [Estelrich (1934):
A, p. 248
]i.
[...] les diverses actituds i conductes que poden ajudar el grup a evolucionar a partir de si mateix [...]. [Franch (1974):
37, p. 38
]i.
•4. [
PRON] Pronom personal fort de tercera persona, en funció de terme absolut de preposició, anafòric d'un antecedent genèric o dels pronoms impersonals
es o
hom.
~ mateix.
[...] qui no té casa per si, de molts ha d'ésser veà [...]. [Solà (1947):
36, p. 52
]i.
[...] aquell dret que un poble qualsevol constitueix per a si, és propi de la ciutat mateixa i és nomenat Dret civil [...]. [Esteve (1919):
34, p. 14
]i.
[...] l'aprenentatge del control de l'home sobre si mateix i des de si mateix. [Subirós (1984):
A, p. 56
]i.
Per altra part el bé es vol o per a sà o per altri, almenys implÃcitament. [Fuster (1927):
24, p. 29
]i.
Quan hom ha començat a estimar Déu amb tot el cor [...], impossible de restar replegat sobre si mateix, girat vers si mateix, [...] és girat cap el gran Déu que vol ésser estimat. [Rierola (1959)
[T]:
25, p. 32
]i.
Pot un dur contra si mà violenta [...]. [Sagarra
2 (1947)
[T]:
P, p. 173
]i.
6. [
PRON] Pronom reflexiu o recÃproc anafòric de tercera persona, complementari del pronom ell, en funció de terme absolut de preposició (excepte d'un
de que denota possessió) referit a coses.
~ mateix, ~ mateixos, ~ mateixa, ~ mateixes, ~ sol, ~ sols, ~ sola, ~ soles.
Els castells van caure per si sols, per la senzilla raó que ja no s'hi vivia. [Sales (1956):
N, p. 332
]i.
[...] la Terra gira sobre si mateixa. [Reginaldo (1985):
52, p. 42
]i.
[...] l'escriptura és un llenguatge endurit que viu sobre si mateix [...]. [Martà i Pol (1973)
[T]:
A, p. 17
]i.
La dialèctica no és més que l'automoviment del concepte que es desenvolupa a partir de si mateix i progressa a través de "determinacions" que produeix ell mateix de manera necessà ria. [Vilar (1979):
14, p. 88
]i.
És el fet de la diversitat allò que cal salvar, no pas el contingut històric que cada època li ha donat i que cap d'elles no pot perpetuar enllà de si mateixa. [Adrover (1969)
[T]:
A, p. 93
]i.
Hi ha una tècnica de posar les caixes dins del vagó fred. No assentades sobre el paviment del vagó, sinó sobre llistons, i cada caixa espaiada entre si i la paret [...]. [Sala (1924):
63, p. 74
]i.
Les peces que es poden unir entre si són molt poques: la indústria no fou tallada en el jaciment. [Tudó (1985)
[T]:
57, p. 153
]i.
[...] que l'experiència faci raó no obsta que el sentit es trobi obert a si i que se sà piga [...]. [Graell (1984):
30, p. 57
]i.
Locucions
•de per si loc. adv. 1. [
LOC] A part l'un de l'altre.
[...] aquets fins inmediats no poden ser cada un de per si ni tots plegats una justificació [...]. [Xammar (1916):
A, p. 7
]i.
[...] mare y filla de per sÃ, varen fer igual observació en els ulls d'aquell home [...]. [Oller (1906):
N, p. 30
]i.
2. [
LOC]
De si1 (loc.).
~ mateix, ~ mateixa.
[...] debiliten més encara el que ja és feble de per si [...]. [Melià (1967):
A, p. 31
]i.
Els sòls derivats de les llicorelles, de per si pobres en calci, solen ésser poc profunds, lleugers i de fertilitat molt relativa [...]. [Llensa (1955):
58, p. 20
]i.
[...] feien molt incomprensible el seu messianisme, ja estrany de per si mateix. [Olivar (1986):
24, p. 60
]i.
[...] lo pecat directe contra Déu, com la blasfemia, es pecat mortal més grave de per sà que lo pecat directe contra l' home, com es lo robo. [Viada (1885)
[T]:
23, p. 24
]i.
Els blats precoços italians de què havem parlat, tenen de per si resistència a l'atac [...]. [Bardia (1936):
63, p. 72
]i.
3. [
LOC]
Per si1 (loc.).
~ mateix, ~ mateixa, ~ mateixes.
Gairebé podem dir que la tirona viu de per si i per al seu amo, proporcionant-li en poc temps bona carn i molts i bons ous. [
Andorra (1933):
46, niv. 2, p. 11
]i.
De per si mateixa, la terra produeix primer un bri, després una espiga, després blat granat a l'espiga. [Renau (1981):
24, p. 45
]i.
Les roques volcà niques no solen donar de per si relleus especÃfics [...]. [Gallemà (1981):
55, p. 16
]i.
El cas era però que la mà quina s'ho cobrava molt car i si bé no s'equivocava mai a treure tants per cents i sumar milions, ella, de per si, ja valia milions [...]. [Villalonga (1970):
N, p. 118
]i.
4. [
LOC]
Per si5 (loc.).
Si l'espai no fos quelcom de per si —forma apriorÃstica o qualitat objectiva, no ho discutirem ara— com ens hi podrÃem orientar? [Tusquets (1928):
14, p. 100
]i.
•de si loc. adv. 1. [
LOC] Per la seva pròpia naturalesa.
~ mateix, ~ mateixos, ~ mateixa, ~ mateixes, ~ sola.
La interrupció no era oportuna de si, però ho resultà [...]. [Serrahima (1947):
N, p. 63
]i.
[...] sotmetent sense contemplacions la persona de l'Església a la sobirania i beneplà cit de l'Estat, no oïda abans la part interessada, els drets de la qual són immanents i existents de si mateixos, no pas obra i concessió de la sobirania civil [...]. [
L'Església (1934)
[T]:
26, p. 64
]i.
L'allau de refugiats complica el problema, ja de si difÃcil. [Roig (1937):
61, p. 16
]i.
Les llums —en els salons—, ja pobres de si mateixes, eren esmorteïdes deliberadament. [Pla (1955):
N, p. 173
]i.
[...] la mera comissió del pecat és ja de si i sempre, una violació i una ofensa de l'amor [...]. [Manyà (1949):
23, p. 19
]i.
Al meu entendre, no veig la manera de poder compaginar els ous amb aquesta classe de productes, que ja, de si mateixos, tenen una personalitat tan remarcable. [Pla (1972):
N, p. 212
]i.
en si loc. adv. 1. [V
1 LOC] En estat d'atenció a l'entorn i als propis actes.
retornar ~.
En Melrosada encara no ha tornat en si de totes aquestes emocions [...]. [Sagarra (1919):
N, p. 158
]i.
Per a estar "fora de si", en "follia" d'amor, cal prèviament "estar en si". [Xirau (1937):
15, p. 35
]i.
[...] no estava | Hámlet en sÃ, y si un colp ofenÃa | A Laertes, no fou Hámlet culpable [...]. [Masriera (1898)
[T]:
T, p. 229
]i.
El crit de la dona féu tornar en si Tino Costa. [Juan Arbó (1947):
N, p. 243
]i.
La sala, en la qual hi havia poca llum, quedà molt a les fosques. El públic, que aquest fet tornà en si, es posà a mirar i a pestanyejar davant de la taula, com si es despertés. [Pla (1951):
N, p. 289
]i.
2. [V
1 LOC] En l'estat normal de coneixement conscient.
retornar ~.
[...] una senyora que havia perdut el coneixement per una causa que ignoraven —sens dubte justificada— i que no acabava de tornar en si malgrat el flasconet de sals de lavanda que l'aragonesa li aplicava constantment al nas. [MartÃnez (1935):
N, p. 210
]i.
[...] la pobre Riquilda | tornar no podÃa en sà | del desmay de que fou presa [...]. [Creus (1893):
P, p. 23
]i.
[...] l'he sacsejat per tornar-lo en si i li han entrat unes convulsions de tot el cos i volia girar-se contra mi i ha caigut a terra on s'ha debatut llarga estona. [Puig i Ferreter (1926):
N, niv. 3, p. 22
]i.
•3. [
LOC]
De si1 (loc.).
~ mateix.
Aquest pintor, en efecte, utilitzava gairebé exclusivament els blaus cel i els roses tendres, que no eren valors plà stiques belles en si, sinó simples accidents destinats a donar més encÃs a l'anècdota al servei de la qual s'havien posat. [Gasch (1953):
A, p. 173
]i.
[...] podem tenir una representació o judici de l'objecte que sigui inexistent, perquè sigui contradictori en si mateix, com el quadrat rodó, o perquè, com en el cas de la muntanya daurada, mai no succeeix tal cosa [...]. [Blasco (1985)
[T]:
16, p. 116
]i.
Esser infant ja és, en si, tot un prodigi. [Bonet (1951):
A, p. 50
]i.
•4. [N
1 LOC] Com a tal.
~ mateix.
La feina en si no tenia res de feixuga. [ArtÃs-Gener (1945):
N, p. 87
]i.
L'error contra l'ús indegut d'un mètode no és una objecció contra el mètode en si. [Rosés (1950):
61, p. 59
]i.
[...] nosaltres només ens assabentem de les condicions causals dels fenòmens, però de les causes en si no en sabem res. [Cardoner (1950):
61, p. 29
]i.
•5. [V
1/ADJ
1 LOC]
(V1[existencial]; ADJ1[existencial]) Per si5 (loc.).
Si s'accepta la individuació del subjecte pensant com un ésser diferenciat de la cosa pensada, no hi ha cap raó per a no acceptar de la mateixa manera com a existents en si les diferències que seran, si no infinites, incomptables dels altres éssers i coses del món. [Corominas
2 (1927):
A, p. 122
]i.
•6. [V
1 LOC]
Inherentment (vegeu inherent1, proc. 7).
[...] manifestacions més o menys populars que porten en si un germen de representació. [Romeu (1947):
85, p. 24
]i.
fora de si loc. adj. 1. [N
1 V
1 LOC]; [N
2 V
2 N
1 LOC]
(N1[humà , 3a pers]; V1[estar, trobar-se, posar-se, eixir, quedar, 3a pers]; N2[causa]; V2[posar, treure, tenir]) [Ell, ella, ells, elles
]1 en un estat alterat de la consciència amb un sentiment o una sensació intensos.
Blanca arriba a casa de Rosa Ducor, se li talla la respiració, està fora de si. [Bas (1964)
[T]:
T, p. 130
]i.
Estava tan fora de si, que només Déu sap on hauria arribat. A la seva pròpia dona, que pretengué interposar-se, la rebaté d'un revés. [Juan Arbó (1947):
N, p. 214
]i.
[...] les verges sagrades o Bacants, en ésser fora de si, sota la influència de Diònisos, treien mel i llet dels rius [...]. [Pijoan (1927):
N, p. 87
]i.
Los tres apóstols allà presents y en particular sant Pere quedan fora de sà de goig y satisfacció al contemplar á Jesús al cim de aquella montanya de tal modo transfigurat [...]. [Ballús (1878):
24, p. 57
]i.
Quan no tenia tabac, es posava fora de si [...]. [Juan Arbó (1965):
N, p. 47
]i.
I que promptes a irar-se! Que aviat per qualsevulla cosa que els molesti o els contrariï o els enutgi, ixen fora de si! [Balanzó (1926):
22, p. 25
]i.
La injustÃcia la posa fora de si. [Brossa
2 (1983):
T, p. 198
]i.
Aquell insult a l'ortografia'l tenia fòra de sÃ. —Això s'ha d'acabar, —va dir-se un dia. [Gras (1909):
99, p. 22
]i.
Son temperament apassionat no consentÃa las mitjas tintas; del mateix modo que la treya fora de sà l' ofensa ó la gelosÃa, l' exaltava l' amor correspost. [Oller (1882):
N, p. 101
]i.
[...] ¿qui podia respondre del que podia fer un home fora de si, encegat per l'ira? [Juan Arbó (1965):
N, p. 37
]i.
Però Blanca, completament fora de si, mira el sacerdot esmaperduda, s'escapa bruscament, i desapareix. [Bas (1964)
[T]:
T, p. 132
]i.
•2. [N
1i (
està )
LOC (Vger
2i/
davant N
2)]
(N1[humà ]; N2[activitat, sentiment]) Absort1a.
~ mateix.
Ara, está com fora sà | Admirant una cascada. [Comas (1868):
P, p. 7
]i.
N'hi havia prou en veure'l prop del Sagrari per a adonar-se que davant del SantÃssim semblava fora de si mateix, insensible a les molèsties de l'ambient i a la fadiga corporal. [Illa (1952):
26, p. 58
]i.
Qui parlava per la boca d'aquell, era una mena d'oracle. I per això deia que el poeta no pot cantar fins que està ple de Déu, i fora de si, com alienat. [Esclasans (1950):
A, p. 39
]i.
A corre-cuita, anà a la saleta i despenjà el telèfon. —S� —féu enervada, una mica fora de si. [Seguà (1984):
N, p. 18
]i.
L'usuari dels objectes dissenyats o l'espectador de cinema estan, al contrari, fora de si; no són conscients de cap irrealitat o ficció ni aprecien l'objecte o la pel·lÃcula "des de l'exterior", sinó que "conviuen" efectivament amb ells. [Rubert de Ventós (1968):
70, p. 233
]i.
Var.: •fora si.
•per si loc. adv. 1. [N
1 V
2 LOC]
(N1[animat, dinà mic]; V2[de realització, existencial]) Per la seva pròpia virtut, sense cap ajut.
~ sol, ~ sols, ~ sola, ~ soles, ~ mateix, ~ mateixos, ~ mateixa, ~ mateixes.
[...] un pintor valenciá de talent tan fort que ompli per sà el moment artÃstic valenciá de la seua época [...]. [González (1926):
75, p. 17
]i.
[...] guarint-se el pacient per si sol sense injeccions, rentats, aplicació de sondes, bugies, etc. [...]. [
Papitu (1935):
43, niv. 3, p. 4
]i.
[...] acostumat á veurer la sencillez ab que eren construidas sas rústegas cabanyas, no podia capir que l' home per si sol, capás fos y forsas tingués y coneixements, pera mourer aquellas rocas tant pesants y formar ab ellas aquells archs tant lleugers com atrevits. [Vidal (1879):
86, p. 51
]i.
[...] l'home no és suficient per sà sol per a satisfer les necessitats del seu cos ni del seu esperit. [Carrasco (1928):
65, p. 17
]i.
[...] tot allò que tal vegada | ens hauria perdut, si no ho sabéssim, | i que no pot la nostra intel·ligència | descobrir per si sola! [Boix (1953)
[T]:
P, p. 243
]i.
D'avui endavant, tot rutllaria per si sol. [Esclasans (1946):
N, p. 193
]i.
És necessari aprendre de pensar per si mateix [...]. [Cabrer (1981):
T, p. 28
]i.
L'aigua pura no pot per si mateixa dissoldre els carbonats [...]. [Gallemà (1981):
55, p. 55
]i.
[...] el magnÃfic cimbori, que per si sol és un notable monument [...]. [Bassegoda (1936):
72, p. 12
]i.
2. [
LOC]
De si1 (loc.).
~ mateix, ~ sol, ~ soles.
Aquesta ordenació, và lida per sÃ, sigui o no reconeguda, ens permet atorgar una jerarquia i una dignitat correlativa als actes d'adhesió amorosa. [Xirau (1937):
15, p. 45
]i.
[...] de cabell ros, per si mateix rissat [...]. [GenÃs (1874):
N, p. 51
]i.
[...] un treball abstracte interessant per si mateix [...]. [Vilar (1979):
14, p. 144
]i.
[...] l'acceptació, per part dels grans, facilita l'acceptació d'un mateix. I aquesta acceptació per sà mateix facilita l'evolució personal [...]. [Franch (1986):
37, p. 52
]i.
[...] el canvi per si sol és ja una mercaderia [...]. [Gay de Montellà (1928):
33, p. 121
]i.
[...] aquestes ordinacions tenien força jurÃdica per sà soles [...]. [Martà (1925):
34, p. 30
]i.
3. [
LOC]
De per si1 (loc.).
~ mateix.
[...] Granollers amb Sabadell-Terrassa—; bo i tendint, cada una per si i les tres d'acord, a especialitzar-se per damunt de llur plataforma industrial [...]. [Vila (1976):
98, p. 31
]i.
[...] classificarem la caça en els següents grups, i els descriurem cada un per si: [...]. [Violant (1935):
79, p. 8
]i.
Llavors és el moment de fer entendre el concepte de fruit i la distinció entre els que són comestibles i els que no ho són. [...] Estudiem cada un d'ells per si mateix. [Ciuraneta (1979)
[T]:
37, p. 190
]i.
4. [(V
1)
LOC]
(V1[presentar-se, realitzar]) En persona1 (loc.).
~ mateix, ~ mateixos.
[...] un soci purament passiu, que no tindria res més a fer sinó comparèixer, per si o bé mitjançant mandatari, cada vegada que li plauria [...]. [Carner (1934)
[T]:
N, p. 202
]i.
El Cap de l'ambulà ncia comprovarà per si mateix les defuncions dels ferits [...]. [
Organització (1937):
61, p. 168
]i.
5. [V
1/ADJ
1 LOC]
(V1[existencial]; ADJ1[existencial]) Objectivament, amb independència del pensament.
~ mateixes, ~ sol.
En l'experiència ens són donats objectes individuals, "coses", realitats singulars que existeixen per si i davant meu —aquest arbre, aquesta rosa, aquesta carena...—. [Xirau
2 (1929):
17, p. 120
]i.
[...] la facultat de judicar la bellesa de les coses en relació a semblants reflexos és el sentit estètic, tant més refinat com més els reflexos dats en el subjecte s'assemblen a les Idees existents per si mateixes. [Corominas
2 (1927):
A, p. 157
]i.
El paisatge sua sota la boira i, com jo, sembla viatjar per força, tornar enrera, decebut. ¿El món no existeix, doncs, per si sol? ¿Només existim nosaltres, els pobres homes? [Puig i Ferreter (1934):
N, p. 507
]i.
•sobre si loc. adv. 1. [N
1 V
2 LOC]
(N1[humà ]; V2[posar-se, tornar]) En estat de serenitat o fermesa, de control dels propis impulsos.
Espera't, dona, i deixa que em posi sobre sÃ, que una rebuda com la que m'estas fent, desconcerta a qualsevol! [Roure (1949):
T, p. 15
]i.
Hi va haver un remolà de fadrins i una agitació dins l'aire. El mestre va provar de posar-se "sobre si". [Rubió i Tudurà (1927):
72, p. 39
]i.
T'ho mires malament. Posa-t sobre sÃ. Si hauries d'estar-ne joiosa! [Iglésias
1 (1902):
T, p. 175
]i.
[...] novas súplicas que contrits y humiliats dirigim [...] perque vostre poble regoneixent la causa dels cástichs que esperimenta en tanta abundancia, torne sobre sà pera evitar la desolació que pórtan las guerras, las sequedats, las epidemias y demes mals [...]. [
Piadós novenari (1866):
24, p. 13
]i.
2. [N
1 V
2 LOC]
(N1[humà ]; V2[estar, posar-se]) Amb plena consciència de la situació.
~ mateixa.
Potser sÃ, però o vaig molt errat o ella estava encara sobre si, en una posició de reserva, de defensa. [Serrahima (1947):
N, p. 33
]i.
[...] era notoria en ella una major gravetat, i estant sempre sobre sà mateixa, mirava no més els objectes indiferents i cap altre [...]. [Riber (1915)
[T]:
24, p. 63
]i.
Aquesta altra manifestació o aspecte del seny s'oposa contÃnuament a la follia, a l'alienació, i significa per damunt de tot un vigilant estar sobre si. [Ferrater Mora (1944):
A, p. 44
]i.
En contemplar una obra d'art o assistir al teatre, l'espectador està sobre si, té consciència d'estar davant d'una ficció o un "efecte" que ell aprecia i valora. [Rubert de Ventós (1968):
70, p. 233
]i.
[...] si ell mateix presenciava unas tals joguinas, no dubto quel farian posar sobre sÃ, quel farian entrar en recels y sospitas [...]. [Un Sacerdot (1858):
24, p. 64
]i.
Compl.: Antigament s'usava com a complement directe del verb, sense preposició [
DCVB];
Usat com a subjecte d'una oració d'infinitiu que fa de complement directe d'un altre verb [
DCVB].