S'està construint l'article...
si pron.
Imprimir DIEC2CTILCDCVBSinònimsCiT

1. [PREP1 PRON] Pronom reflexiu o recíproc anafòric de tercera persona, complementari del pronom ell, en funció de terme absolut de preposició (excepte d'un de que denota possessió) i referible a persones.  ~ mateix, ~ mateixa, ~ mateixos, ~ mateixes, ~ sol, ~ sola, ~ sols, ~ soles. [...] els mecanismes econòmics, socials i ideològics que intentaven mantenir una societat idéntica a si mateixa. [Serrano (1984): 96, p. 29]i[...] era amb tothom indulgent menys amb si mateix. [Llongueras (1925): 78, p. 64]i[...] llancejant al diable que vol tirar cap a el plat de la balança en que hi há una ánima [...]. [Gudiol (1908): 75, p. 20]iI estreny contra si, amb violència, Antonietta [...]. [Serrallonga (1984) [T]: T, p. 57]i[...] ella, tan forta i tan segura sempre de si i tan serena, s'ha tornat com un infant [...]. [Juan Arbó (1947): N, p. 166]i[...] de la formulació genèrica el poeta passa al seu cas personal [...] i una força emocional inesperada el llença a dir-se, a parlar de si mateix i des de si mateix. [Fuster (1954): 86, p. 32]iAquesta confiança en si —"self trust"— és per a Emerson el mateix heroisme [...]. [Estelrich (1934): A, p. 50]i[...] les relacions socials dels homes entre si. [Duran (1982) [T]: 32, p. 10]i[...] no han estat fidels a llur deure primordial, envers els altres catalans i envers si mateixos. [Pous i Pagès (1937): A, p. 92]iLa Sílvia ho va poder comprovar per si sola. [Reginaldo (1985): 52, p. 12]iÉs difícil de saber fins a quin punt allò que Milà de la Roca escriu sobre si mateix és cert [...]. [Ollé (1973): 99, p. 5]i[...] el què el subjecte sent vers mateix [...]. [Mira (1938): 15, p. 23]i[Wemmick] estava fent te per a si i per a l'Ancià. [Carner (1934) [T]: N, p. 477]i[...] l'optimista té fè en ses forces, esperança forta en el triomf, amor a y a les coses. [Bardina (1909): 37, p. 9]i
2a. [PREP1 de PRON] Pronom reflexiu o recíproc anafòric de tercera persona, complementari del pronom ell, en funció de terme absolut d'una preposició habilitada amb la preposició de; el sintagma de si en aquests casos és substituït normalment pel possessiu seu.  ~ mateix, ~ mateixa, ~ mateixes, ~ mateixos. [...] aquesta vegada, per excepció, no va exercir damunt de si mateix el seu poder transformador [...]. [Maseras1 (1932) [T]: 28, p. 27]iLa projecció perpètua de si mateix cap a davant de si [...]. [Palacios (1964) [T]: 14, p. 117]iAlsá Abraham los ulls, y vegé detrás de un moltó enredat per las banyas en unas matas [...]. [Vergés (1874) [T]: 26, niv. 3, p. 300]iAquests subjectes "aiguafestes", "derrotistes", "càustics" porten dins de si en plena ebullició, els impulsos tànicodestructors [...]. [Mira (1938): 15, p. 29]iEn aquesta llum, platònica i tomística, que es troba dintre de si, voltant la representació intel·lectual de la cosa, veu l'ànima l'essència d'aquesta [...]. [Esclasans (1950): A, p. 45]i[...] tot d'un plegat la vostra ànima s'arronsaria endins de mateixa horriblement [...]. [Corominas (1908): A, p. 34]iSembla que l' home d'avuy te por, veritable por, de trovarse enfront de mateix y de sa propia conciencia [...]. [Sardà (1908): 79, p. 12]iPegá una volada'l cavall, despedint entorn de una grata resplandor [...]. [Bofarull (1862): N, p. 53]i[...] va pel món interior a son destí | convençut que no hi ha fora de si | més que lleu ficció de vana imatge. [Artola (1947): P, p. 94]i[...] comprengué altra volta que'l tenía lluny, lluny, infinidament lluny de ... en apartats paratges misteriosos. [Albert Paradís2 (1905): N, p. 82]iLa ubriaquesa no li llevava'l pler de tenir a la dòna prop de [...]. [Albert Paradís (1907): N, p. 215]i[...] esperant en va sobre de la ma carinyosa que ans la consolava. [Bofarull (1862): N, p. 68]i[...] s'alsá Judas de Galiléa en lo temps del empadronament, y arrastrá tras de al poble [...]. [Prat2 (1832) [T]: N, p. 183]i
2b. [PREP1 PRON] (PREP1[damunt, dintre, sobre]) Pronom reflexiu o recíproc anafòric de tercera persona, complementari del pronom ell, en funció de terme absolut d'una preposició habilitada sense el suport de la preposició de.  ~ mateix. Consagrar-se del tot a una filosofia perenne [...] és triomfar damunt si mateix. [Campreciós (1925): 16, p. 156]i[...] s'encongia, es ficava dintre si mateix, aterrit. [Bertrana (1948): N, p. 57]iLo cadaver que sobre tenia | Estaba sense cap [...]. [Cortada (1834) [T]: P, p. 17]i[...] malgrat que li haguessin perjurat que jo era mort. No ho acabava d'acceptar dins si mateixa [...]. [Janer Manila (1972): N, p. 157]i
2c. [PREP1 de PRON] (PREP1[dalt, després, fora]) Pronom reflexiu o recíproc anafòric de tercera persona que alterna amb el pronom ell, en funció de terme absolut d'una preposició habilitada amb el suport de la preposició de o en funció de complement d'una locució preposicional; el sintagma de si en tots aquests casos no és substituïble pel possessiu seu.  ~ mateix, ~ mateixa. [...] la nàusea | de l'enfilat a dalt de si mateix [...]. [Ferrater (1960): P, p. 11]iDesprés de meteix, estima un á sa familia, que es lo cércol mes inmediat [...]. [Almirall (1901): 32, p. 33]i[...] res estima fòra de mateix [...]. [Montoliu2 (1904) [T]: A, p. 63]i[...] allò que realment fa que l'home se senti veritable home en el fons de si mateix [...]. [Lligadas (1984): 20, p. 32]i[...] tot home de creences ha de recercar [...] l'acord, de cara a si mateix, entre el pensament i l'acció [...]. [Estelrich (1934): A, p. 248]i[...] les diverses actituds i conductes que poden ajudar el grup a evolucionar a partir de si mateix [...]. [Franch (1974): 37, p. 38]i
3a. [PRON] Usat com a terme de preposició coordinat amb altres termes, en comptes del pronom ell. Per lo tant de sa espontanea voluntat, per si y los seus ven y cedeix [...]. [Palmitjavila (1835): 34, p. 1]i[Lo Sant Pare] clama pera que los obrers guanyen un jornal suficient pera y les necessitats de sa familia [...]. [Torras i Bages1 (1902): 33, p. 20]i
3b. [PRON] Usat com a segon terme de comparació, en comptes del pronom ell.  ~ mateix. [...] des del moment que recolza la seva autoritat sobre una cosa altra que si mateix, es converteix en imperatiu hipotètic. [Rosés (1950): 61, p. 62]i
4. [PRON] Pronom personal fort de tercera persona, en funció de terme absolut de preposició, anafòric d'un antecedent genèric o dels pronoms impersonals es o hom.  ~ mateix. [...] qui no té casa per si, de molts ha d'ésser veí [...]. [Solà (1947): 36, p. 52]i[...] aquell dret que un poble qualsevol constitueix per a si, és propi de la ciutat mateixa i és nomenat Dret civil [...]. [Esteve (1919): 34, p. 14]i[...] l'aprenentatge del control de l'home sobre si mateix i des de si mateix. [Subirós (1984): A, p. 56]iPer altra part el bé es vol o per a o per altri, almenys implícitament. [Fuster (1927): 24, p. 29]iQuan hom ha començat a estimar Déu amb tot el cor [...], impossible de restar replegat sobre si mateix, girat vers si mateix, [...] és girat cap el gran Déu que vol ésser estimat. [Rierola (1959) [T]: 25, p. 32]iPot un dur contra si mà violenta [...]. [Sagarra2 (1947) [T]: P, p. 173]i
5. [N1 V1 PREP1 PRON] (N1[humà]; V1[sortir]; PREP1[de]) Denota el món dels pensaments d'algú.  ~ mateixa. [...] allò que l'havia feta venir més que volant de Bilbao, la pobra tia a les portes de la mort, deuria fer-li defugir tot altre pensament. Begonya sortí de sí mateixa en sentir a prop la presència de Teresa, l'ama del capellà [...]. [Domínguez (1972): N, p. 13]i
6. [PRON] Pronom reflexiu o recíproc anafòric de tercera persona, complementari del pronom ell, en funció de terme absolut de preposició (excepte d'un de que denota possessió) referit a coses.  ~ mateix, ~ mateixos, ~ mateixa, ~ mateixes, ~ sol, ~ sols, ~ sola, ~ soles. Els castells van caure per si sols, per la senzilla raó que ja no s'hi vivia. [Sales (1956): N, p. 332]i[...] la Terra gira sobre si mateixa. [Reginaldo (1985): 52, p. 42]i[...] l'escriptura és un llenguatge endurit que viu sobre si mateix [...]. [Martí i Pol (1973) [T]: A, p. 17]iLa dialèctica no és més que l'automoviment del concepte que es desenvolupa a partir de si mateix i progressa a través de "determinacions" que produeix ell mateix de manera necessària. [Vilar (1979): 14, p. 88]iÉs el fet de la diversitat allò que cal salvar, no pas el contingut històric que cada època li ha donat i que cap d'elles no pot perpetuar enllà de si mateixa. [Adrover (1969) [T]: A, p. 93]iHi ha una tècnica de posar les caixes dins del vagó fred. No assentades sobre el paviment del vagó, sinó sobre llistons, i cada caixa espaiada entre si i la paret [...]. [Sala (1924): 63, p. 74]iLes peces que es poden unir entre si són molt poques: la indústria no fou tallada en el jaciment. [Tudó (1985) [T]: 57, p. 153]i[...] que l'experiència faci raó no obsta que el sentit es trobi obert a si i que se sàpiga [...]. [Graell (1984): 30, p. 57]i
Locucions
de per si loc. adv. 1. [LOC] A part l'un de l'altre. [...] aquets fins inmediats no poden ser cada un de per si ni tots plegats una justificació [...]. [Xammar (1916): A, p. 7]i[...] mare y filla de per sí, varen fer igual observació en els ulls d'aquell home [...]. [Oller (1906): N, p. 30]i.  2. [LOC] De si1 (loc.).  ~ mateix, ~ mateixa. [...] debiliten més encara el que ja és feble de per si [...]. [Melià (1967): A, p. 31]iEls sòls derivats de les llicorelles, de per si pobres en calci, solen ésser poc profunds, lleugers i de fertilitat molt relativa [...]. [Llensa (1955): 58, p. 20]i[...] feien molt incomprensible el seu messianisme, ja estrany de per si mateix. [Olivar (1986): 24, p. 60]i[...] lo pecat directe contra Déu, com la blasfemia, es pecat mortal més grave de per sí que lo pecat directe contra l' home, com es lo robo. [Viada (1885) [T]: 23, p. 24]iEls blats precoços italians de què havem parlat, tenen de per si resistència a l'atac [...]. [Bardia (1936): 63, p. 72]i.  3. [LOC] Per si1 (loc.).  ~ mateix, ~ mateixa, ~ mateixes. Gairebé podem dir que la tirona viu de per si i per al seu amo, proporcionant-li en poc temps bona carn i molts i bons ous. [Andorra (1933): 46, niv. 2, p. 11]iDe per si mateixa, la terra produeix primer un bri, després una espiga, després blat granat a l'espiga. [Renau (1981): 24, p. 45]iLes roques volcàniques no solen donar de per si relleus específics [...]. [Gallemí (1981): 55, p. 16]iEl cas era però que la màquina s'ho cobrava molt car i si bé no s'equivocava mai a treure tants per cents i sumar milions, ella, de per si, ja valia milions [...]. [Villalonga (1970): N, p. 118]i.  4. [LOC] Per si5 (loc.). Si l'espai no fos quelcom de per si —forma apriorística o qualitat objectiva, no ho discutirem ara— com ens hi podríem orientar? [Tusquets (1928): 14, p. 100]i
de si loc. adv. 1. [LOC] Per la seva pròpia naturalesa.  ~ mateix, ~ mateixos, ~ mateixa, ~ mateixes, ~ sola. La interrupció no era oportuna de si, però ho resultà [...]. [Serrahima (1947): N, p. 63]i[...] sotmetent sense contemplacions la persona de l'Església a la sobirania i beneplàcit de l'Estat, no oïda abans la part interessada, els drets de la qual són immanents i existents de si mateixos, no pas obra i concessió de la sobirania civil [...]. [L'Església (1934) [T]: 26, p. 64]iL'allau de refugiats complica el problema, ja de si difícil. [Roig (1937): 61, p. 16]iLes llums —en els salons—, ja pobres de si mateixes, eren esmorteïdes deliberadament. [Pla (1955): N, p. 173]i[...] la mera comissió del pecat és ja de si i sempre, una violació i una ofensa de l'amor [...]. [Manyà (1949): 23, p. 19]iAl meu entendre, no veig la manera de poder compaginar els ous amb aquesta classe de productes, que ja, de si mateixos, tenen una personalitat tan remarcable. [Pla (1972): N, p. 212]i
en si loc. adv. 1. [V1 LOC] En estat d'atenció a l'entorn i als propis actes.  retornar ~. En Melrosada encara no ha tornat en si de totes aquestes emocions [...]. [Sagarra (1919): N, p. 158]iPer a estar "fora de si", en "follia" d'amor, cal prèviament "estar en si". [Xirau (1937): 15, p. 35]i[...] no estava | Hámlet en sí, y si un colp ofenía | A Laertes, no fou Hámlet culpable [...]. [Masriera (1898) [T]: T, p. 229]iEl crit de la dona féu tornar en si Tino Costa. [Juan Arbó (1947): N, p. 243]iLa sala, en la qual hi havia poca llum, quedà molt a les fosques. El públic, que aquest fet tornà en si, es posà a mirar i a pestanyejar davant de la taula, com si es despertés. [Pla (1951): N, p. 289]i.  2. [V1 LOC] En l'estat normal de coneixement conscient.  retornar ~. [...] una senyora que havia perdut el coneixement per una causa que ignoraven —sens dubte justificada— i que no acabava de tornar en si malgrat el flasconet de sals de lavanda que l'aragonesa li aplicava constantment al nas. [Martínez (1935): N, p. 210]i[...] la pobre Riquilda | tornar no podía en sí | del desmay de que fou presa [...]. [Creus (1893): P, p. 23]i[...] l'he sacsejat per tornar-lo en si i li han entrat unes convulsions de tot el cos i volia girar-se contra mi i ha caigut a terra on s'ha debatut llarga estona. [Puig i Ferreter (1926): N, niv. 3, p. 22]i.  3. [LOC] De si1 (loc.).  ~ mateix. Aquest pintor, en efecte, utilitzava gairebé exclusivament els blaus cel i els roses tendres, que no eren valors plàstiques belles en si, sinó simples accidents destinats a donar més encís a l'anècdota al servei de la qual s'havien posat. [Gasch (1953): A, p. 173]i[...] podem tenir una representació o judici de l'objecte que sigui inexistent, perquè sigui contradictori en si mateix, com el quadrat rodó, o perquè, com en el cas de la muntanya daurada, mai no succeeix tal cosa [...]. [Blasco (1985) [T]: 16, p. 116]iEsser infant ja és, en si, tot un prodigi. [Bonet (1951): A, p. 50]i.  4. [N1 LOC] Com a tal.  ~ mateix. La feina en si no tenia res de feixuga. [Artís-Gener (1945): N, p. 87]iL'error contra l'ús indegut d'un mètode no és una objecció contra el mètode en si. [Rosés (1950): 61, p. 59]i[...] nosaltres només ens assabentem de les condicions causals dels fenòmens, però de les causes en si no en sabem res. [Cardoner (1950): 61, p. 29]i.  5. [V1/ADJ1 LOC] (V1[existencial]; ADJ1[existencial]) Per si5 (loc.). Si s'accepta la individuació del subjecte pensant com un ésser diferenciat de la cosa pensada, no hi ha cap raó per a no acceptar de la mateixa manera com a existents en si les diferències que seran, si no infinites, incomptables dels altres éssers i coses del món. [Corominas2 (1927): A, p. 122]i.  6. [V1 LOC] Inherentment (vegeu inherent1, proc. 7). [...] manifestacions més o menys populars que porten en si un germen de representació. [Romeu (1947): 85, p. 24]i
entre si loc. adv. 1. [N1 V2 LOC] (N1[humà]; V2[3a pers, dir, pensar]) Denota que allò que algú pensa o diu, no ho diu en veu alta.  ~ mateix, ~ mateixa. —Què hi fas al món? —es deia entre si la desventurada. [Corominas2 (1940): N, p. 52]i
fer de si loc. verb. 1. [N1 LOC] (N1[humà]) Sortir6b-se'n sense ajut. Un alsaprem, Déu meu! clamava sovint: Una rifeta, una mà bondadosa i pròdiga, algú o quelcom que l'ajudés a sortir de la fonda rodera. Després, ja faria de si [...]. [Puig i Ferreter (1926): N, niv. 1, p. 12]i
fora de si loc. adj. 1. [N1 V1 LOC]; [N2 V2 N1 LOC] (N1[humà, 3a pers]; V1[estar, trobar-se, posar-se, eixir, quedar, 3a pers]; N2[causa]; V2[posar, treure, tenir]) [Ell, ella, ells, elles]1 en un estat alterat de la consciència amb un sentiment o una sensació intensos. Blanca arriba a casa de Rosa Ducor, se li talla la respiració, està fora de si. [Bas (1964) [T]: T, p. 130]iEstava tan fora de si, que només Déu sap on hauria arribat. A la seva pròpia dona, que pretengué interposar-se, la rebaté d'un revés. [Juan Arbó (1947): N, p. 214]i[...] les verges sagrades o Bacants, en ésser fora de si, sota la influència de Diònisos, treien mel i llet dels rius [...]. [Pijoan (1927): N, p. 87]iLos tres apóstols allí presents y en particular sant Pere quedan fora de sí de goig y satisfacció al contemplar á Jesús al cim de aquella montanya de tal modo transfigurat [...]. [Ballús (1878): 24, p. 57]iQuan no tenia tabac, es posava fora de si [...]. [Juan Arbó (1965): N, p. 47]iI que promptes a irar-se! Que aviat per qualsevulla cosa que els molesti o els contrariï o els enutgi, ixen fora de si! [Balanzó (1926): 22, p. 25]iLa injustícia la posa fora de si. [Brossa2 (1983): T, p. 198]iAquell insult a l'ortografia'l tenia fòra de sí. —Això s'ha d'acabar, —va dir-se un dia. [Gras (1909): 99, p. 22]iSon temperament apassionat no consentía las mitjas tintas; del mateix modo que la treya fora de sí l' ofensa ó la gelosía, l' exaltava l' amor correspost. [Oller (1882): N, p. 101]i[...] ¿qui podia respondre del que podia fer un home fora de si, encegat per l'ira? [Juan Arbó (1965): N, p. 37]iPerò Blanca, completament fora de si, mira el sacerdot esmaperduda, s'escapa bruscament, i desapareix. [Bas (1964) [T]: T, p. 132]i.  2. [N1i (està) LOC (Vger2i/davant N2)] (N1[humà]; N2[activitat, sentiment]) Absort1a.  ~ mateix. Ara, está com fora sí | Admirant una cascada. [Comas (1868): P, p. 7]iN'hi havia prou en veure'l prop del Sagrari per a adonar-se que davant del Santíssim semblava fora de si mateix, insensible a les molèsties de l'ambient i a la fadiga corporal. [Illa (1952): 26, p. 58]iQui parlava per la boca d'aquell, era una mena d'oracle. I per això deia que el poeta no pot cantar fins que està ple de Déu, i fora de si, com alienat. [Esclasans (1950): A, p. 39]iA corre-cuita, anà a la saleta i despenjà el telèfon. —Sí? —féu enervada, una mica fora de si. [Seguí (1984): N, p. 18]iL'usuari dels objectes dissenyats o l'espectador de cinema estan, al contrari, fora de si; no són conscients de cap irrealitat o ficció ni aprecien l'objecte o la pel·lícula "des de l'exterior", sinó que "conviuen" efectivament amb ells. [Rubert de Ventós (1968): 70, p. 233]iVar.: fora si.
per a si loc. adv. 1. [N1 V2 LOC] (N1[humà]; V2[3a pers, dir, pensar]) Entre si1 (loc.).  ~ mateix, ~ mateixa, ~ sol, ~ sola. Ell, parat al cantó, somrigué; li féu adéu amb la mà i murmurà per a si: "Seràs meva". [Juan Arbó (1965): N, p. 192]i
per si loc. adv. 1. [N1 V2 LOC] (N1[animat, dinàmic]; V2[de realització, existencial]) Per la seva pròpia virtut, sense cap ajut.  ~ sol, ~ sols, ~ sola, ~ soles, ~ mateix, ~ mateixos, ~ mateixa, ~ mateixes. [...] un pintor valenciá de talent tan fort que ompli per sí el moment artístic valenciá de la seua época [...]. [González (1926): 75, p. 17]i[...] guarint-se el pacient per si sol sense injeccions, rentats, aplicació de sondes, bugies, etc. [...]. [Papitu (1935): 43, niv. 3, p. 4]i[...] acostumat á veurer la sencillez ab que eren construidas sas rústegas cabanyas, no podia capir que l' home per si sol, capás fos y forsas tingués y coneixements, pera mourer aquellas rocas tant pesants y formar ab ellas aquells archs tant lleugers com atrevits. [Vidal (1879): 86, p. 51]i[...] l'home no és suficient per sí sol per a satisfer les necessitats del seu cos ni del seu esperit. [Carrasco (1928): 65, p. 17]i[...] tot allò que tal vegada | ens hauria perdut, si no ho sabéssim, | i que no pot la nostra intel·ligència | descobrir per si sola! [Boix (1953) [T]: P, p. 243]iD'avui endavant, tot rutllaria per si sol. [Esclasans (1946): N, p. 193]iÉs necessari aprendre de pensar per si mateix [...]. [Cabrer (1981): T, p. 28]iL'aigua pura no pot per si mateixa dissoldre els carbonats [...]. [Gallemí (1981): 55, p. 55]i[...] el magnífic cimbori, que per si sol és un notable monument [...]. [Bassegoda (1936): 72, p. 12]i.  2. [LOC] De si1 (loc.).  ~ mateix, ~ sol, ~ soles. Aquesta ordenació, vàlida per sí, sigui o no reconeguda, ens permet atorgar una jerarquia i una dignitat correlativa als actes d'adhesió amorosa. [Xirau (1937): 15, p. 45]i[...] de cabell ros, per si mateix rissat [...]. [Genís (1874): N, p. 51]i[...] un treball abstracte interessant per si mateix [...]. [Vilar (1979): 14, p. 144]i[...] l'acceptació, per part dels grans, facilita l'acceptació d'un mateix. I aquesta acceptació per sí mateix facilita l'evolució personal [...]. [Franch (1986): 37, p. 52]i[...] el canvi per si sol és ja una mercaderia [...]. [Gay de Montellà (1928): 33, p. 121]i[...] aquestes ordinacions tenien força jurídica per sí soles [...]. [Martí (1925): 34, p. 30]i.  3. [LOC] De per si1 (loc.).  ~ mateix. [...] Granollers amb Sabadell-Terrassa—; bo i tendint, cada una per si i les tres d'acord, a especialitzar-se per damunt de llur plataforma industrial [...]. [Vila (1976): 98, p. 31]i[...] classificarem la caça en els següents grups, i els descriurem cada un per si: [...]. [Violant (1935): 79, p. 8]iLlavors és el moment de fer entendre el concepte de fruit i la distinció entre els que són comestibles i els que no ho són. [...] Estudiem cada un d'ells per si mateix. [Ciuraneta (1979) [T]: 37, p. 190]i.  4. [(V1) LOC] (V1[presentar-se, realitzar]) En persona1 (loc.).  ~ mateix, ~ mateixos. [...] un soci purament passiu, que no tindria res més a fer sinó comparèixer, per si o bé mitjançant mandatari, cada vegada que li plauria [...]. [Carner (1934) [T]: N, p. 202]iEl Cap de l'ambulància comprovarà per si mateix les defuncions dels ferits [...]. [Organització (1937): 61, p. 168]i.  5. [V1/ADJ1 LOC] (V1[existencial]; ADJ1[existencial]) Objectivament, amb independència del pensament.  ~ mateixes, ~ sol. En l'experiència ens són donats objectes individuals, "coses", realitats singulars que existeixen per si i davant meu —aquest arbre, aquesta rosa, aquesta carena...—. [Xirau2 (1929): 17, p. 120]i[...] la facultat de judicar la bellesa de les coses en relació a semblants reflexos és el sentit estètic, tant més refinat com més els reflexos dats en el subjecte s'assemblen a les Idees existents per si mateixes. [Corominas2 (1927): A, p. 157]iEl paisatge sua sota la boira i, com jo, sembla viatjar per força, tornar enrera, decebut. ¿El món no existeix, doncs, per si sol? ¿Només existim nosaltres, els pobres homes? [Puig i Ferreter (1934): N, p. 507]i
si mateix loc. nom. 1. [V1 LOC] Forma del pronom reflexiu de tercera persona. [...] lo qui reprèn l'impiedos, deshonra sí mateix. [Bulbena (1901) [T]: N, p. 24]i
sobre si loc. adv. 1. [N1 V2 LOC] (N1[humà]; V2[posar-se, tornar]) En estat de serenitat o fermesa, de control dels propis impulsos. Espera't, dona, i deixa que em posi sobre sí, que una rebuda com la que m'estas fent, desconcerta a qualsevol! [Roure (1949): T, p. 15]iHi va haver un remolí de fadrins i una agitació dins l'aire. El mestre va provar de posar-se "sobre si". [Rubió i Tudurí (1927): 72, p. 39]iT'ho mires malament. Posa-t sobre sí. Si hauries d'estar-ne joiosa! [Iglésias1 (1902): T, p. 175]i[...] novas súplicas que contrits y humiliats dirigim [...] perque vostre poble regoneixent la causa dels cástichs que esperimenta en tanta abundancia, torne sobre sí pera evitar la desolació que pórtan las guerras, las sequedats, las epidemias y demes mals [...]. [Piadós novenari (1866): 24, p. 13]i.  2. [N1 V2 LOC] (N1[humà]; V2[estar, posar-se]) Amb plena consciència de la situació.  ~ mateixa. Potser sí, però o vaig molt errat o ella estava encara sobre si, en una posició de reserva, de defensa. [Serrahima (1947): N, p. 33]i[...] era notoria en ella una major gravetat, i estant sempre sobre sí mateixa, mirava no més els objectes indiferents i cap altre [...]. [Riber (1915) [T]: 24, p. 63]iAquesta altra manifestació o aspecte del seny s'oposa contínuament a la follia, a l'alienació, i significa per damunt de tot un vigilant estar sobre si. [Ferrater Mora (1944): A, p. 44]iEn contemplar una obra d'art o assistir al teatre, l'espectador està sobre si, té consciència d'estar davant d'una ficció o un "efecte" que ell aprecia i valora. [Rubert de Ventós (1968): 70, p. 233]i[...] si ell mateix presenciava unas tals joguinas, no dubto quel farian posar sobre sí, quel farian entrar en recels y sospitas [...]. [Un Sacerdot (1858): 24, p. 64]i
Compl.: Antigament s'usava com a complement directe del verb, sense preposició [DCVB]; Usat com a subjecte d'una oració d'infinitiu que fa de complement directe d'un altre verb [DCVB].



Remissions