S'està construint l'article...
instrumentar v.
Imprimir DIEC2CTILCBDLEXDCVBSinònimsCiTTermcat

1. [N1 V N2] (N1[humà]; N2[composició musical]) Escriure les parts [d'una composició musical]2 que han de tocar els diferents instruments1b d'una orquestra.  ~ oratoris. [...] compongué un oratori nou per a la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, encara que algú suposa que aquesta obra era de Carles Veguer, organista de la Seu, i que Ducasi es va limitar a instrumentar-la i a dirigir-la. [Curet (1955): 21, p. 175]i
 adj. Premi: un fonógrafo auténtich (sis tocadas) al autor de la millor marxa fúnebre instrumentada per banda militar y dedicada á 'l enterro de la sardina. [La Mala Senmana (1899): 43, niv. 7, p. 3]i
•2. [N1 V N2] (N1[humà, col·lectiu]; N2[acte, fet]) [Algú, un col·lectiu]1 fer les accions necessàries per a portar a terme de manera organitzada [un acte, un fet]2. En aquest sentit, l'Educació Especial ha de permetre aconseguir aquests objectius per a cada infant, i instrumentar totes aquelles ajudes que calgui donar-li, tant si és temporalment com de manera permanent [...]. [L'educació (1986): 37, p. 5]i
 adj. En l'actualitat, el finançament ordinari dels diferents nivells de govern pot respondre a tres sistemes bàsics. Primer, el de sobirania fiscal única del govern central, amb subvencions —instrumentades d'una o altra forma— als governs territorials i locals. [Bricall (1984): 33, p. 25]i
•3. [N1 V N2] (N1[humà]; N2[humà, cosa]) Instrumentalitzar1. Vist des de dintre, el feminisme té, efectivament, defectes i deficiències [...]. El perill de politització li ve de fora, de la tendència dels partits polítics a instrumentar-lo, manifassejar-lo, especialment en períodes electorals. [Pàmies (1987): A, p. 55]i
Derivació
instrumentació f. (procés 6) Ell hi posà música nova, i als disset anys ja aconseguia de veure's representat a la seva ciutat nadiua. Descobria Haydn i s'endinsava en els secrets de la instrumentació. [Tasis (1945): N, p. 152]i (acc. 1). La instrumentació dels crèdits a les activitats econòmiques de producció, per a la construcció d'habitatges, etc., hauria d'ésser notablement més avantatjosa a les terres altes que a les terres baixes. [Vila2 (1980): 31, p. 14]i (acc. 2). 
•instrumentatiu adj. (procés 2) 9è. subjecte: Instrumentativa. Parla de la instrumentalitat de dues maneres: natural i moral. [Bertran1 (1930): 12, p. 29]i (acc. 2). 
Compl.: Escripturar [DIEC].



ENTRADES RELACIONADES:

instrumentació f.

•instrumentatiu adj.




Remissions