S'està construint l'article...
afalac m. (afalacs)
Imprimir DIEC2CTILCBDLEXDCVBSinònimsCiTTermcat

   
N4555
1. Vegeu afalagar v.
2a. [Ncompt] Expressió amb què s'afalaga1a. Pel camí tot era fer gresca, riure fort i dirigir-me afalacs. [Bertrana (1936): N, p. 115]i
2b. [Ncompt (de N1)] Cosa que afalaga1b. [...] alcanseume forsas pera véncer las tentacions del dimoni, los incentius de la carn y los afalechs del mon: aqueixos tres incansables y cruels enemichs de la meva ánima. [Devoció (1884): 24, p. 84]i
2c. [Ncompt de N1] Cosa que afalaga1c. Déu no se'n paga de que el celebrem a cop de renunciar al do d'una llengua exquisida que ens ha donat, o menyspreant els sons d'unes melodies que són carícia i afalac de les nostres oïdes. [Martorell (1985): 78, p. 17]i
•3. [Ncompt] Carícia1. [...] ara ja no ens cal entrete-nir-nos amb paraules; oi? —insinua fent l'ullet; i la seva mà intenta un afalac atrevit; però Laura es separa, confusa. [Llor (1931): N, p. 41]iI ves!, que la mà se li posa a la galta, però sense gens de violència, ans bé diríeu un afalac; mà desavesada, que també tremola. [Llor (1952): N, p. 193]i
Var.: •afalec.



ENTRADES RELACIONADES:

•afalec m.




Remissions